Categories
Coses de la vida

Mocs llefiscosos i guarros

El tio de Mattel que es va inventar això era un pillat, oi?

Va dir “Osti, farem un mocs llefiscosos i guarros perquè els nens hi juguin” i va néixer el Blandi Blub! (Slime la versió internacional)

Les coses més divertides del món que podies fer, eren:

– Tirar-lo als cabells d’un altre (això era molt graciós acompanyar-ho mentre simulaves vomitar-li al damunt rollo BLUARGHH)

–  Omplir el pot i amb el puny comprimir-lo per a que fes soroll de pet-diarreic. BRPFPFR!

– Tastar-lo amb la llengua per veure quin gust tenia (ningú ho feia però curiosament tothom sap quin gust te)

– Amb la versió fluorescent, il·luminar-lo amb la lampareta de la taula i tancar el llum per veure com brillaven els mocs. El que passa es que amb la calor de la llum s’assecava abans… i moria.

El Blandi Blub moria de dues formes bàsiques:

– Mort per assecament: Si el deixaves obert, quedava dur, com una mena de burilla gegant¿? El Blandi Blub sec és molt asquerós i deixa taques per tot arreu!

– Mort per dissolució: Quan algun pillat (jo inclòs) va pensar de rentar-lo amb aigua per a netejar-lo… el Blandi Blub, tal com els Gremlins… no es pot mullar. Es desfà… MOLT.

En fi… vaig a fer la tira còmica…
espero que no quedi tant llefiscosa…