Dia: 12 de maig de 2005

No se ben bé que és però quan algú comença dient “Jo a la teva edat…” hi ha alguna cosa que no encaixa… algo dubtós…

I és que aquesta frase sempre la diu el protagonista de la història… i és clar, una de dos… o està més trucat que la autobiografia de l’Ansar, o hi ha molta gent que es mereix el premi Nobel a la Bona Persona…

Sempre el tema és de l’estil…

– Jo a la teva edat ja treballava
– Jo a la teva edat em llevava a les 5 del matí i ajudava al pare
– Jo a la teva edat estudiava, treballava, ajudava al pare i a la meva germana
– Jo a la teva edat, em llevava a les 4 del matí, creuava una glacera per anar a buscar aigua per la meva família afamada, ajudava al pare, a la mare, a la germana, a la tieta, lluitava contra els Dracs mitològics, estudiava i treballava.

De fet, encara no conec a ningú que uitilitzi aquesta muletilla per a dir alguna cosa tal com…

– Jo a la teva edat no fotia ni brot, vivia dels pares, em saltava les classes de l’escola i robava els tomàquets de l’hort de les monges

En fi… que són una mica pillos, els “Joalatevaedat”… no us els prengueu gaire en sèrio…

o si…

… o no.

Hi ha algunes coses en el món que fan molta ràbia… més o menys, la número 35 de la llista són… els tovallons assassins.

Estic parlant d’això que els Frankfurts i alguns bars tenen el morro d’anomenar “tovallons“…. senyors… NO SÓN TOVALLONS! És mentida!! Els tovallons han de ser suaus i absorbents, però això que posen ni absorbeix ni és suau!! Són impermeables i durs!!

Sabeu quins dic? Són aquells que van en aquests dispensadors, que quan n’agafes un queda l’altre preparat, com traient el caparró… que normalment estan plegats per la meitat i tenen una sanefa  (que va alternant, una vermella, una blava). I tenen el tacte com de paper vegetal, aquell que és així com dur, sabeu? El que fèiem servir de petits per calcar…

Heu provat mai d’eixugar-vos el ketchup?? No es pot! No absorbeix! Només te l’escampes encara més per la cara! És com eixugar-te amb un DINA4! I no són gens tous! De fet… te’ls claves! TALLEN! FAN MAL! Si t’eixugues gaire, et queda tota la cara vermella de rascades i et diuen “ei noi, que t’ha passat?? estàs tot vermell!“

Ja per no parlar sobre quant tens la imperiosa necessitat de mocar-te! I només tens aquell paperet dur, que no absorbeix, i que a més a més talla! Si et sones els mocs, et claves el tovalló! I a vegades els mocs el traspassen i vinga a corre cuita a gastar-ne 5 o 6! Aix Déu meu!

Això sí… van molt bé per fer avionets de paper… u_u

Per cert, al Valga’m Déu, el Ferran es baixa guarrades d’Internet, l’Avi Jaume troba un bolo, i la Gemma deixa els castellers per aixecar el que no toca!