No se ben bé que és però quan algú comença dient “Jo a la teva edat…” hi ha alguna cosa que no encaixa… algo dubtós…
I és que aquesta frase sempre la diu el protagonista de la història… i és clar, una de dos… o està més trucat que la autobiografia de l’Ansar, o hi ha molta gent que es mereix el premi Nobel a la Bona Persona…
Sempre el tema és de l’estil…
– Jo a la teva edat ja treballava
– Jo a la teva edat em llevava a les 5 del matí i ajudava al pare
– Jo a la teva edat estudiava, treballava, ajudava al pare i a la meva germana
– Jo a la teva edat, em llevava a les 4 del matí, creuava una glacera per anar a buscar aigua per la meva família afamada, ajudava al pare, a la mare, a la germana, a la tieta, lluitava contra els Dracs mitològics, estudiava i treballava.
De fet, encara no conec a ningú que uitilitzi aquesta muletilla per a dir alguna cosa tal com…
– Jo a la teva edat no fotia ni brot, vivia dels pares, em saltava les classes de l’escola i robava els tomàquets de l’hort de les monges
En fi… que són una mica pillos, els “Joalatevaedat”… no us els prengueu gaire en sèrio…
o si…
|
“Jo a la teva Edat estava en un camp de concentració Nazi” |
… o no.