Un home va dir “Ei, tinc una idea! Perquè no agafem 100 xinos, els fem córrer pels puestos, i que es fotin d’hosties?” I en comptes de querellar-se contra ell per subnormal, va néixer Humol Amalillo!
Jo sempre m’havia preguntat quin problema tenen aquests xinos…. deu ser que com que n’hi ha molts, s’avorreixen i no saben què fer!
Jo recordo que ho mirava sempre, el cap de setmana (cal dir que també mirava les pelis de Bud Spencer i Pressing Catch). La combinació de xinos i hòsties molava molt. Per cert, sempre diem Xinos però realment eren Japonesos… allò que s’assemblen i els liem u_u
El nom en Japonès era Takeshi’s Castle (el nom del pavo que s’ho va inventar). En realitat aquí no pillavem una merda perquè Telecinco ho doblava com li donava la gana i ho retallava. En realitat el programa original durava unes tres hores, i aquí només 30 minuts. Només posaven trossets de les proves
En realitat, els Xinos tenien que arribar a un castell, el tal Takeshi era el rei del castell, i les proves eren el recorregut. El Xino que arribava s’enduia un milió de yens!
Aquí en canvi, només posaven les hòsties, i a més a més els dobladors (el fill de Jose Luís Coll i el Reportero total) s’inventaven el que els hi passava pel cap en cada moment. (Igual que a Pressing Catch)
Amb els anys, el Ramón García va presentar el programa equivalent, amb la meitat de proves copiades, i una mica bastant més cutre, El Gran Prix…
En fi, pels més nostàlgics us deixo aquest video per a que feu un cop d’ull
PS: Encara que sigui festa,
el Sr. Gat ha actualitzat
