Ell pensa que lo millor de la nit va ser conèixer-la. Havien intercanviat mòbils. Allò podia ser el principi d’alguna cosa… Pèro no ho va ser. Missatges, trucades, preguntes, perdudes… Res. Ella no contestava a res. Ell va decidir enviar-li un últim missatge: "Si no vols saber res més de mi, m’ho dius i no em faig més pesat". Aquest cop si que va tenir una resposta. "Ho sento, estic molt ocupada, ja et diré algo. Ell hagués preferit seguir sense resposta abans que rebre’n una de tant freda com aquesta. Li va fer molta ràbia. I no només ràbia d’impotència per saber que no la tornaria a veure, sinó també una ràbia envejosa. Ràbia de tenir una vida tant monòtona i aburrida, de tenir sempre la sensació d’estar petrificat i inmòbil, buscant sempre algún alicient, alguna cosa que faci la vida una mica més interessant, que li faci arribar la sensació de que està viu! I mentre s’esforça per buscar-ho i trobar-ho, comprova com tothom al seu voltant, està ocupat, té plans, té coses a fer i gent amb qui quedar, amb lo qual no tenen temps d’aburrir-se i molt menys per rallar-se per tonteries d’aquestes que només et preocupen quan no tens res millor a fer.
Ella en canvi, està feta pols. No para. Quant més ocupada està, més coses vol fer. Li falten hores al dia. Li passen les setmanes volant. Li encanta. Està molt cansada, s’adorm abans de posar-se al llit, s’aixeca amb la sensació d’haver-se’n anat a dormir fa 5 minuts… Però tot i així, de vegades encara hi ha moments en els que li sembla aburrir-se, li sembla que encara li falta més moviment. Moments en els que voldria rebre un sms que no arriba. Però com que ella mai es quea de braços plegats, tira la vista enrera durant un moment, i recorda aquell noi que va conèixer fa 2 mesos i que il agradava tant… Aquell noi amb el que no va poder tenir res perquè por aquel entonces estava compromesa. Compromesa amb el noi que va veure fa 3 dies perquè encara no s’havien vist desde que ella el va deixar per aquell altre noi que un cop va saber que havien trencat, va anar perdent l’interés per ella de forma gradual. Es volia treure aquella espina que li va quedar clavada 60 dies endarrera, quan el va haver de rebutjar contra la seva voluntat mentre ell insistia amb tanta traça. Li va enviar un sms. Ell no va trigar gens en contestar: "Ho sento, estic molt ocupat, ja et diré alguna cosa".