…diu l’Home del Temps de “lateletres” que
aquesta setmana tot serà sol i calor…
…només 3 paraules…
JA ERA HORA!
Categories
Dia: 24 de maig de 2005
Categories
Coses que passen…
DISSABTE 21: Concert dels lax! Quedem amb una gent, i amb una altra gent. Amb el segón grup de gent, no ens trobem. Em deixo el mòbil al cotxe. Els busquem però no els trobem. Hi ha molta gent. Quan arribem al cotxe, 999.999 trucades perdudes. Perquè tantes? Doncs resulta que estàven amb ells! No sé que van fer, que van entrar dins dels camerinos, i ens volien avisar perqué també hi anessim! Aaargh!!
DIUMENGE 22: De matinada, s’encenen els llums, s’apaga la música, i au; unes cues quilomètriques pel guardarroba. Tanco els ulls, els torno a obrir (es a dir, parpallejo), i em trobo les mans plenes de tiquets: té el bolso, té lo meu, toma, la chaqueta de bisón, no lo pierdas! Em donen tots els portantes, però falta la jaqueta d’ell. "No falta nada, te lo he dado todo!". "Que no, que falta la chaqueta de un chico!". "Como es?" Pues no crec que de bisón, però no en tinc ni idea… "No se… pero falta!!". "Te digo que te lo he dado TODO!". "Que no, mira, uno, dos, tres cuatro…". I amb la tia ja a punt de rebentar-li la vena del coll, i veient que estàva a punt d’engegar-nos a la merda, surto a preguntar-li a ell com coi és la jaqueta. Se’m queda mirant, movent la boca amb intent d’articular una paraula, però només li surt el soroll d’un esclat de riure gegant… Capullooooo!! Viam ara amb quina cara torno per rescatar a la Raquel que s’ha quedat allà insistint: "Je, je… lo siento, perdona, mmm… que… nada, nada…" I fotent-li cops de cul a la raquell rollo… va tira cap allà, nem, nem… I la tia: LO VEEEEEEEEEEEEES?!?! QUEEEE?!?! AHORA QUE?!??!?! EEEEEEEEEEEEEH!?!?! Ai ai ai… casi ens pega >_<
DILLUNS 23: Aparentment, un dia normal. Ningú sap res perquè aquest cop no ho he avisat a ningú (a part del jefe), pèro avui torno a fer l’exàmen pràctic de cotxe. Els nervis están controlats fins que puja l’examinador darrera, que llavors es revolucionen i comencen a còrrer pel cos sense rumb, fotent-se d’hòsties els uns contra els altres. I mira que era macu l’home, eh? D’aquells que, per poc que ho facis bé, ja t’aprova, i vaig jo i… PATAPAM!! Em xoco contra un cotxe, i li torço el retrovisor!!! El 6é no apto del pràctic. No és normal, no és normal…
Categories
La volta al món en 80 dies
Recordo els matins esmorzant llet amb Colacao, a la taula de la cuina, mirant la tele, mentre en Willy Fog viatjava arreu del món.
Això si que era una sèrie freack! Brutal! Un lleó (que després lliga amb una pantera) que viatja amb el seu mico majordom i una mena de rata groga. Això si que és multicultural! Al menys, a Dartacán tot eren gossos!
En fi, independentment de la gran varietat de races que trobàvem a La vuelta al mundo en 80 dias, era una sèrie que em va marcar. Fins i tot feia l’àlbum de PANINI… eren aquells cromos de cartró que els havies d’enganxar amb PRITT… recordeu aquells àlbums? I quin olor de PRITT quan els obries!! Que maco!
Ho vaig passar molt malament uns capítols que en Rigodón i el Tico (doblat pel mític Jordi Estadella) se separaven perquè en Dix i en Bully (els dos policies) els drogaven, i es separaven (un fent de grumet i l’altre en un circ). I el mític Transfer, una mena de barreja entre llop i Mortadel·lo que sempre el podies reconèixer perquè li brillava un ull i se sentia una mena de “piticlinggg”…
En fi, que us deixo amb el tema principal i el mític sílbame, per a que torneu a llegir el post mentre els escolteu i ploreu de malenconia. Per cert, que no he trobat el tema aquell de “Soy Willy Fog, apostador i gran señor” del principi. Si algú el te, que ruli, porfa, així el penjo! ;)