Recordo els matins esmorzant llet amb Colacao, a la taula de la cuina, mirant la tele, mentre en Willy Fog viatjava arreu del món.
Això si que era una sèrie freack! Brutal! Un lleó (que després lliga amb una pantera) que viatja amb el seu mico majordom i una mena de rata groga. Això si que és multicultural! Al menys, a Dartacán tot eren gossos!
En fi, independentment de la gran varietat de races que trobàvem a La vuelta al mundo en 80 dias, era una sèrie que em va marcar. Fins i tot feia l’àlbum de PANINI… eren aquells cromos de cartró que els havies d’enganxar amb PRITT… recordeu aquells àlbums? I quin olor de PRITT quan els obries!! Que maco!
Ho vaig passar molt malament uns capítols que en Rigodón i el Tico (doblat pel mític Jordi Estadella) se separaven perquè en Dix i en Bully (els dos policies) els drogaven, i es separaven (un fent de grumet i l’altre en un circ). I el mític Transfer, una mena de barreja entre llop i Mortadel·lo que sempre el podies reconèixer perquè li brillava un ull i se sentia una mena de “piticlinggg”…
En fi, que us deixo amb el tema principal i el mític sílbame, per a que torneu a llegir el post mentre els escolteu i ploreu de malenconia. Per cert, que no he trobat el tema aquell de “Soy Willy Fog, apostador i gran señor” del principi. Si algú el te, que ruli, porfa, així el penjo! ;)