Categories
Fets

Cuac’s

El boca-boca m’ha fet arribar una noticia, però jo no sé si això es serio…

Aquest mon està ben sonat. Jo, es que ja penso que, si som capaços (els èssers humans) de violar una criatura de 6 mesos, ja sóm capaços de tot, i més tractant-se d’un personatge tant extrany com és el Marilyn Manson. Que als concerts trenca ampolles de vidre i s’autolesiona fent que la sang li raji pel cos, ho havia sentit abans. I de fet, no em sembla malament. Cadascú és ben lliure de fer amb el seu cos el que vulgui. El que em sembla una burrada es lo dels pobres cuac’s :_(

Diuen les males llengües que llença els aneguets entre el públic perqué se’ls carreguin, i fins que no estàn tots morts, no segueix cantant. Vaya bestialitat. La protectora d’animals per favor!! Es que no pot ser veritat, no pot ser veritat…

 

Categories
Fets

Visca els polvos!

Dissabte ens vam perdre. Vam sortir de festa tots junts, i al tornar, ens vam adonar que cap de les dues sabia el camí per arribar al camping, que els que se’l sabien ja feia 4 horetes que estàven dormint. I clar, a aquelles hores quan ja ha sortit el sol, i totes les discoteques estàn tancades; només hi ha borratxos pel carrer, i a sobre guiris! Així que no ens va quedar més remei que fer una "descoberta del entorn". Totes fetes pols d’haver estat tooota la nit movent-nos sense parar, amb els peus fent "xup-xup" i les cames fent figa, ja ens veus voltant pels carrers de Salou, més que caminant, arrossegant-nos, i fent-ho més a poc a poc que las muñecas de famosa.

Finalment vam arribar, i quan em vaig treure les bambes, vaig veure unes ronxes vermelles pels turmells i les cames. Em vaig espantar perqué no m’havia sortit mai, però de seguida vaig pensar "bah, això és de tantes hores de peu i del fart de caminar que ens hem fotut, demà m’haurà marxat". Però no. Demà no va marxar. Estava igual. Quan vaig arribar a casa, abans d’anar a dormir, m’hi vaig ficar Nivea (per si fos cosa de la hidratació). Però tampoc. Em vaig llevar igual, estava idèntic allò. Llavors clar, vaig trucar al dermatòleg, i per la tarda m’ho va mirar: "uix, esto es dermatitis; los globulos rojos se petan por estar muchas horas de pié, te voy a dar una pomada que te tendras que poner 7 dias, verás que todo lo rojo se te vuelve todo marrón oscuro, y ya luego te va desapareciendo. Si no se va o va a mas, vuelves que te cogeremos una muestra de piel para analizar-lo". Aaargh! Que dius! Marron fosc? Una mostra de pell?? Uf… Que poc m’agrada anar al metge!

Marxo amb la recepta, i com que em fa mandra anar a la farmacia, decideixo que hi aniré demà. Al arribar a casa em torno a mirar la cama. Fa mala pinta. Sense cap motiu aparent, agafo els polvos de talco que hi ha al bany, i em deixo les dues cames blanques abans de dormir. Quan m’aixeco al matí, m’ha desaparegut tot! Flipant. Visca els polvos! (de talco!).

 

Categories
Coses de la vida

Alarma de proximitat!!

Els tripulants de la nau interespacial NCC ENTERPRISE, de la mítica sèrie Star Treck (sí home, la de l’Spock, aquell de les orelles punxegudes que sembla l’Ibarreche) tenien el que ells anomenaven alarma de proximitat.

Això volia dir que quan un enemic o una altra nau traspassava el perímetre de seguretat, activaven els escuts, preparaven les defenses i es disposaven a atacar.

 

Avui, la Reina de la casa
i els Yedis que bramen