Dissabte ens vam perdre. Vam sortir de festa tots junts, i al tornar, ens vam adonar que cap de les dues sabia el camí per arribar al camping, que els que se’l sabien ja feia 4 horetes que estàven dormint. I clar, a aquelles hores quan ja ha sortit el sol, i totes les discoteques estàn tancades; només hi ha borratxos pel carrer, i a sobre guiris! Així que no ens va quedar més remei que fer una "descoberta del entorn". Totes fetes pols d’haver estat tooota la nit movent-nos sense parar, amb els peus fent "xup-xup" i les cames fent figa, ja ens veus voltant pels carrers de Salou, més que caminant, arrossegant-nos, i fent-ho més a poc a poc que las muñecas de famosa.
Finalment vam arribar, i quan em vaig treure les bambes, vaig veure unes ronxes vermelles pels turmells i les cames. Em vaig espantar perqué no m’havia sortit mai, però de seguida vaig pensar "bah, això és de tantes hores de peu i del fart de caminar que ens hem fotut, demà m’haurà marxat". Però no. Demà no va marxar. Estava igual. Quan vaig arribar a casa, abans d’anar a dormir, m’hi vaig ficar Nivea (per si fos cosa de la hidratació). Però tampoc. Em vaig llevar igual, estava idèntic allò. Llavors clar, vaig trucar al dermatòleg, i per la tarda m’ho va mirar: "uix, esto es dermatitis; los globulos rojos se petan por estar muchas horas de pié, te voy a dar una pomada que te tendras que poner 7 dias, verás que todo lo rojo se te vuelve todo marrón oscuro, y ya luego te va desapareciendo. Si no se va o va a mas, vuelves que te cogeremos una muestra de piel para analizar-lo". Aaargh! Que dius! Marron fosc? Una mostra de pell?? Uf… Que poc m’agrada anar al metge!
Marxo amb la recepta, i com que em fa mandra anar a la farmacia, decideixo que hi aniré demà. Al arribar a casa em torno a mirar la cama. Fa mala pinta. Sense cap motiu aparent, agafo els polvos de talco que hi ha al bany, i em deixo les dues cames blanques abans de dormir. Quan m’aixeco al matí, m’ha desaparegut tot! Flipant. Visca els polvos! (de talco!).
