Categories
Fets

Aaargh!

Em fa molta ràbia, MOLTA!

Anuncien un parell o tres d’artistes que sonaràn en la pròxima mitja hora, i abans de que comencin cap dels esmentats, posen una cançó en català que, a diferència de totes les altres, MAI acaba. Sempre la tallen abans d’hora, però avui s’han passat!! Posen el Lluis Llach, i la cançó no ha aribat ni al "i així pren" que ja l’han parat!!! Amb lo emocionada que estava jo!! :_0

Molt malament. Vaig a veure si trobo la web de Cadena Dial i em deixen queixar-me en algún lloc on… serveixi d’algo. Tot i que de fé no en tinc gaire, ja t’ho dic ara. Treballar a Auna m’ha canviat la persona.

 

Categories
Fets

El primer cop

Sempre recordaré el primer cop que vaig empalmar. El primer cop que vaig passar la nit sencera desperta per anar a dormir quantothom es lleva.

Erem crios. Els mateixos que ens trobàvem cada estiu. Tots teniem casa (ademés igual perque eren totes adosades i idèntiques), però sempre estavem a casa del Goyo. D’aquesta casa en sortien 4 de la colla (2 germans i 2 germanes cosins entre ells). Suposo que era un dels motius. L’altre, era que aquesta casa seeempre estava plena de gent. Més que casa, semblava hotel. La familia tenia molts amics, i quan marxaven uns, arribàven uns altres. La porta del carrer maaaaaaaai dels mais estava tancada. Tothom era benvingut allà! Tothom menys la intimitat, clar. Tenien un tou de lliteres, a part de matalassos per dormir al terra (mínim 4!) i un sofà-llit al menjador.

Doncs un bon dia d’aquests, vam decidir empalmar tots junts en aquesta casa. Com que dins no hi cabiem, doncs al jardí! Vam idear una cabanya, vam localitzar colxonetes per no dormir sobre el terra dur, i vam pensar que podriem comprar galetes, patates i porqueries varies per ambientar la llarga nit. I com que diners no en teniem, vam decidir guanyar-los. "Farem pulseres i colònies!!". Tooota la tarda fent pulseres com cadascú bonament sabia, i lo de la colònia… Va ser ambientador al final, no fos cas que li sortís un berrugot o algo pitjor a qui es fiqués aquella substància…

Quina nit. Teniem por, fred, son, i mal de panxa del atracón. Algún s’adormía, i els altres el pessigàvem. La finalitat era aguantar tota la nit i tot el dia. En realitat alguns ho van aconseguir. Jo no podia recordar com havia arribat fins al llit de casa meva, ni en quin moment em vaig adormir, però el dia no el vaig aguantar ni de conya. La sensació de son, té alguna similitud amb la d’una borratxera. I no només ho dic per això, sinó per la de tonteries que vam arribar a dir aquella nit. Fins i tot vam fer confessiones i al dia seguent ens moriem de la vergonya. Va ser una nit molt extranya. La sensació va ser incategoritzable. Una nit màgica que no ens van deixar repetir mai més per culpa dels escàndols que muntàvem en els moments en que "sentíem sorolls" i ens agafava por…

 

Categories
Feina

Plantes

Com pot ser que algo creixi i segueixi creixent només amb aigua? Fa dies que ho penso. Perquè hi ha plantes que estàn en testos i dius; bueno, serà la terra que té propietats, fems, vitamines i coses. Però hi ha una, que el primer dia que vaig arribar a l’oficina, eren 3 o 4 pals en aigua (en mitja ampolla Viladrau de 0,50cls), i caram, ara està això plé de fulles i d’arrels!

És curiós. En canvi, quan et regalen una flor i la poses en aigua, s’acaba pansint i no treu pas arrels. Serà que això que creix tant no fa flor? Per cert, no li ho digueu a ningú, però no m’agrada gens que em regalin flors, perquè es que… al moment molt bé, però després que fas? Clar, no la tirarás a les escombraríes així tota maca! T’has d’esperar a que es posi fea i pocha, i d’aquesta manera estigui ja justificat. I mentrestant, van sortint mosquetes i bitxets, ole ole! A part de la pudor que fot, no? És molt més pràctic que siguin de plàstic. Tot i que jo encara prefereixo que sigui una entrada al cine, una piruleta, o qualsevol altra cosa

 

Categories
Llibres

El llibre maleït

Déu meeeu senyor! Serà possible?! Jajaja!

Aquesta tarda, com cada setmana, se m’ha iluminat el mòbil amb el prefixe 284. Merda, els de la biblioteca un altre cop… "Si?", "Xènia?", "Si, si, soc jo…", "Et truquem de la biblioteca de Gràcia, fa molt de temps que hauries d’haver tornat un llibre que…", "Si, si, ja ho sé (com no ho he de saber si em truques cada setmana fill? xD) però es que no he pogut, visc i treballo lluny…".

Pobret, cada cop que truca, és el mateix. És un noi jovenet i tímid, m’ho diu sempre molt educadament i molt bé. Per mi que li fa més cosa a ell trucar que a mi agafar-lo. Total que per canviar una mica la conversa (i perquè em sap greu per ell ja) li dic "i si t’ho envio per correu?". I va i em diu… (atenció, eh?). "Home, si vols el pots portar a la biblioteca que teniu al teu poble i per 1,20€ ens el porten ells". DISH! Fa 3 mesos (3 MESOOOS!!) que m’estas trucant i no se t’havia acudit dir-m’ho (osti, això s’escriu així?) abans això? Ai ai ai aquest jovent… Demà hi aniré. Ara el trobaré a faltar i tot!

 

Categories
Coses de la vida

Maquiavel Rulez!

Suposo que cadascú te el seu “angelet” i el seu “dimoni” i els anem alternant segons ens dona la gana…

Però és clar, dubto que l’angelet de Bush i de la Madre Teresa tinguin res a veure… de fet, l’àngel del George deu ser molt pitjor (anys llum) que el dimoni de la Madre Teresa…

Total, que jo tinc la teoria que el Sr. Gat, va heretar l’angelet i el dimoniet del senyor Nicolau de Maquiavel.


…el fi justifica els mitjans (Maquiavel)

Categories
Coses de la vida

Piset a Barcelona per 15 millons

Qui diu que els preus dels pisos estan pels núvols?? Quina tonteria! Són ben assequibles! Hi ha un piset al Carrer Sèneca, a Barcelona, que només en demanen 90.000 euros! (uns 15 milions de pessetes). Veieu com no és tot tant car??

Llàstima que només tingui 9 metros quadrats.

Tot i ser més petit que les meves vinyetes, aquest pis disposa de: Una pica, una cuina elèctrica, un llit i dos armaris! Suposo que deu estar tot apilonat, una cosa sobre l’altre, oi?

Sort que els polítics vetllen per nosaltres eh??

Si us voleu independitzar i no podeu, jo us aconsello que reuniu uns quants amics i feu com al Valga’m Déu… i amb una mica de sort… encara trobareu una Sílvia