Categories
Fets

El primer cop

Sempre recordaré el primer cop que vaig empalmar. El primer cop que vaig passar la nit sencera desperta per anar a dormir quantothom es lleva.

Erem crios. Els mateixos que ens trobàvem cada estiu. Tots teniem casa (ademés igual perque eren totes adosades i idèntiques), però sempre estavem a casa del Goyo. D’aquesta casa en sortien 4 de la colla (2 germans i 2 germanes cosins entre ells). Suposo que era un dels motius. L’altre, era que aquesta casa seeempre estava plena de gent. Més que casa, semblava hotel. La familia tenia molts amics, i quan marxaven uns, arribàven uns altres. La porta del carrer maaaaaaaai dels mais estava tancada. Tothom era benvingut allà! Tothom menys la intimitat, clar. Tenien un tou de lliteres, a part de matalassos per dormir al terra (mínim 4!) i un sofà-llit al menjador.

Doncs un bon dia d’aquests, vam decidir empalmar tots junts en aquesta casa. Com que dins no hi cabiem, doncs al jardí! Vam idear una cabanya, vam localitzar colxonetes per no dormir sobre el terra dur, i vam pensar que podriem comprar galetes, patates i porqueries varies per ambientar la llarga nit. I com que diners no en teniem, vam decidir guanyar-los. "Farem pulseres i colònies!!". Tooota la tarda fent pulseres com cadascú bonament sabia, i lo de la colònia… Va ser ambientador al final, no fos cas que li sortís un berrugot o algo pitjor a qui es fiqués aquella substància…

Quina nit. Teniem por, fred, son, i mal de panxa del atracón. Algún s’adormía, i els altres el pessigàvem. La finalitat era aguantar tota la nit i tot el dia. En realitat alguns ho van aconseguir. Jo no podia recordar com havia arribat fins al llit de casa meva, ni en quin moment em vaig adormir, però el dia no el vaig aguantar ni de conya. La sensació de son, té alguna similitud amb la d’una borratxera. I no només ho dic per això, sinó per la de tonteries que vam arribar a dir aquella nit. Fins i tot vam fer confessiones i al dia seguent ens moriem de la vergonya. Va ser una nit molt extranya. La sensació va ser incategoritzable. Una nit màgica que no ens van deixar repetir mai més per culpa dels escàndols que muntàvem en els moments en que "sentíem sorolls" i ens agafava por…