Dos àngels

Independentment de que Déu existeixi o no, del que no hi ha dubte es que hi ha àngels entre nosaltres, estàn camuflats i tenen forma de persona. Que com ho se? Perqué aquest cap de setmana ens hem topat amb dos.

Jo encara estic flipant. Dieu-me vosaltres que farieu si entreu al wc i us trobeu un parell de noies inconscients per terra. Com a molt dir "vaia pet que porten colega" i passar. Però ella va entrar, ens va veure, i no ens va deixar en tota la nit. Ens van treure d’allà i ens van estar cuidant com jo pensava que només una mama o un gran amic et pot cuidar. Desde tirar-nos aigua per espavilar-nos, fins a treure’ns la roba per arropar-nos dins del sac. Increible. Encara no sé perque ho van fer. Si els pobres havien anat allà a passar un cap de setmana romàntic! No recordo casi res, però el que no se m’oblida es que els repetia un cop i un altre "gràcies". I es que hi ha vegades que aquesta paraula queda curta. Molt curta. Tant curta que necessites dedicar-los un post al cuac, o una cançó al feedbac.

Laia, Carles, gràcies un altre cop. Si no arriba a ser per vosaltres no se pas on haguessim acabat ni com. Gràcies per la paciència, per la veu tranquilitzadora, per la serenitat que ens transmetieu i per cuidar-nos tant i tant, i sense conèixe’ns. Per la meva part, no penso beure més. Quan era abstemia no em passaven aquestes coses…

 

3 pensaments a “Dos àngels

  1. imma

    sí noieta, jo també en conec uns quants d’angelts!!! ais ais, millor torntar a l’abstenietat!! eeeeh!!!

    bona nit!!

  2. Luthien

    Crec que hi ha més àngels dels que penses… Tu mateixa, no hauries ajudat a algu que no es troba bé?
    Vas tenir molta sort de trobar-los!!!!

  3. Xenia Autor de l'entrada

    Si em poso a pensar, si que n’he vist de gent estant fatal, i no m’ha preocupat saber si estaven acompanyats, sols… Però el que si es veritat es que ara ho veig amb uns altres ulls i, per descomptat que els ajudaria. La Laia ens va dir que a ella l’havien ajudat molts cops, en aquell estat també, gent desconeguda. Suposo que d’alguna manera és com una cadena de favors.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *