Categories
Gràcies

Dos àngels

Independentment de que Déu existeixi o no, del que no hi ha dubte es que hi ha àngels entre nosaltres, estàn camuflats i tenen forma de persona. Que com ho se? Perqué aquest cap de setmana ens hem topat amb dos.

Jo encara estic flipant. Dieu-me vosaltres que farieu si entreu al wc i us trobeu un parell de noies inconscients per terra. Com a molt dir "vaia pet que porten colega" i passar. Però ella va entrar, ens va veure, i no ens va deixar en tota la nit. Ens van treure d’allà i ens van estar cuidant com jo pensava que només una mama o un gran amic et pot cuidar. Desde tirar-nos aigua per espavilar-nos, fins a treure’ns la roba per arropar-nos dins del sac. Increible. Encara no sé perque ho van fer. Si els pobres havien anat allà a passar un cap de setmana romàntic! No recordo casi res, però el que no se m’oblida es que els repetia un cop i un altre "gràcies". I es que hi ha vegades que aquesta paraula queda curta. Molt curta. Tant curta que necessites dedicar-los un post al cuac, o una cançó al feedbac.

Laia, Carles, gràcies un altre cop. Si no arriba a ser per vosaltres no se pas on haguessim acabat ni com. Gràcies per la paciència, per la veu tranquilitzadora, per la serenitat que ens transmetieu i per cuidar-nos tant i tant, i sense conèixe’ns. Per la meva part, no penso beure més. Quan era abstemia no em passaven aquestes coses…