Categories
Menjar

Mel i mató

No m’ho esperava. Hem acabat de dinar, i pensava que les postres serien "tenemos flan, helado o naranja". Però no. Ha dit "meló o mel i mató".

Osti, mel i mató? Un dia en vam fer al cole, de mató. I un altre dia, quan vaig anar a Montserrat, en veníen en unes paradetes. Quin gust feia? No era plan de, davant del cambrer (amb lo jove, alt i macu que era) dir "mama, a mi m’agrada el mató?". Llavors he pensat, segur que ella en demana, ja el provaré. Però no, la senyora havia de dir "meló!". Així que l’he demanat jo. I la veritat es que no esta mal. Una mica soso això si. Sort de la mel. Soso amb ganes per això. I es que després els catalans tenim fama de sosos (entre moltes altres fames varies), però no és d’extranyar, entre el mató i les sardanes…