Avui el profe de l’autoescola duia alguna cosa a la mà. Era vermella. Era un rellotge. Però un rellotge tou. En realitat era el rellotge-despertador aquell de la 6/49 que anuncien per la TV. "Que estàs estresao?". "Si que estic estressat, si. Els primers dies no ho podia apretar, estava dur, però ara ja mira; mira con que facilidad".
Pobre home, me’l imagino amb allò a la mà desde el dia que li ho van regalar. Entre gent nova que vol tenir el carnet per l’estiu, i gent vella que no aprova ni a la de 3, se li acomula la feina. Jo mai he cregut que aquestes coses que s’apreten amb la mà des-estressin. A mi em fa la sensació de que encara et fiquen més nerviós. No sé. A mi m’agafen ganes com de trencar-ho i fer-ho miques! Perquè clar, ho aixafes… i es torna a inflar. Ho aixafes… i es torna a inflar. Culló, quina impotència! Llavors perquè ho aixafo? Si es tornarà a inflar!!
"Gira a la izquierda". I a l’esquerra he anat i a l’esquerra m’he ficat en el carril. Bravo Xènia! BRAVOOOOOO!! Un aplauso!! He passat 50.000 cops per allà, sé de sobres que és de doble sentit, i què he fet?? Ficar-me en contra-direcció!! I jo tota convençuda, eh? Home m’extranyava aquella continua allà al mig, però pensava que anàva bé. Ai ai ai… Qualsevol dia em quedo sense profe. El mataré a disgustos. Li regalaré una altra pelotita-antiestrés perquè en tingui una per cada mà.
La penya està molt malament, eh? Però com pots pensar que menjar 11 gripaus sigui bo per eliminar les “impureses” de l’organisme? El que elimina és TOT L’ORGANISME.