Conta la llegenda, les males llengües i els evangelis apòcrifs que quan comences a fer obres a casa, ja no acabes mai.
…serà veritat?
Categories
Dia: 21 de juliol de 2005
Tenia preparat un post, parlant de lo farta que estava de la feina, dels jefes, i de la mala sort d’haver anat a parar a aquesta empresa, però amb tot el festival de lo del carnet, estàva tant contenta que, fins i tot el més insuportable, em semblava un tio de puta mare… Algo inexplicable que mereix un post a part.
El cotxe desde que el vaig agafar, que no l’he deixat. Em perdo cada dia, però tant se val, m’encanta. Em sembla que estic enganxada, i no és una droga barata, però tampoc m’importa; sarna con gusto no pica! El que sí que pica són els meus jefes.
Tinc un jefe i una jefa. Són absolutament complementaris. Ell és borde, estúpid a més no poder, arrogant, maleducat, cridaner i amic de les paraulotes. Això sí, en el fons té bon cor. Ella és freda, calculadora, falsa, hipòcrita, i amiga de les punyalades per l’esquena. Això si, és molt amable.
No sé quin és pitjor, suposo que ell, perquè fa que l’ambient sigui una merda, que hi hagi tensió, que estiguis pensant constantment; a veure que em dirà ara… De fet totes les secretàries han marxat pel mateix motiu; no el suportàven. Alguna l’ha portat a judici i tot. Realment és fàcil d’agafar una depressió estant aprop seu, perquè et tracta com si fossis un drap brut d’aquells que estàn tant bruts que no val la pena ni rentar. Però no tinc collons d’agafar una baixa per depressió. Tampoc en tinc per contestar-li, per engegar-lo, o per rebotar-me. I com que no m’hi torno, cada cop se’m pugen més. Avui ha sigut lo últim ja;
Em truca ella i em diu; "oye una cosita, ese pelo que llevas, tienes que cambiarlo, ponlo suelto o mas peinado". He flipat. Tampoc li he contestat, però estan flipant si esperen que me’l canvï. Ademes que ja fa 4 mesos que estic treballant aquí i que el porto així. Ja és rondinar per rondinar.
Vull que em facin fora, però no ho farán perqué necessiten 2 secretàries més (si marxo jo, serien 3); em fa por dir; "té 15 dies perquè marxo" perquè llavors, si ja estàn irritables i putejant, sabent que marxo estaràn pitjor durant aquestes dues setmanes; i clar, tampoc vull marxar sense donar-los els 15 dies perquè me’ls treurán del finiquito i no els podré denunciar perquè serà legal.
Em despentinaré més encara, a veure si s’enfaden i em fan fora per revelde. Vaig a comprar laca.
Categories
Déu vos guard Capgrossos!!
Capgrossos és el sobrenom dels habitants de Mataró, entre els quals hi ha un servidor. També és el nom de la colla castellera de la ciutat. I també fent referència a aquest nom, hi ha una revista mataronina anomenada CAPGRÒS
El tema és que gràcies al Déu Vos Guard, van descobrir les tires còmiques d’en Jun i companyia, els hi va agradar, i des de fa un parell de mesos també publico tires còmiques a la revista Mataronina. Qui diria que un blog donaria tant de si, oi?
En fi, la tira còmica que hi publico és “Laia i els Laietans” i fa referència als símbols representatius de Mataró. Per exemple, tenim a una Gemma que fa de Laia L’arquera, estàtua que podem trobar a l’entrada de Mataró (foto)
També podem trobar en Robafaves, el gegant de Mataró (foto), que sempre m’ha semblat dels més guapos de tots els gegants que es fan i es desfan. També és la Llibreria Robafaves, la mítica de Mataró, on hi passo hores i hores cada dia. (I més des de que han posat unes tauletes amb cadires).
També tenim a Sant Sebastià, l’estàtua que trobem a la Plaça Santa Anna, que sempre que anava a cole me’l mirava amb una mica d’angúnia, perquè li falten les cames, braços i el cap (foto), i te unes quantes fletxes clavadetes al cos.
O sigui que si algun dia aneu per Mataró i veieu el Capgròs, feu un cop d’ull per les pàgines interiors, i veureu l’humor local de Mataró, que en les properes setmanes es basarà en la més gran de les festes majors de les contrades (quina expressió més cofoia). Les Santes de Mataró. Esteu tots convidats!
PS: Avui al Valga’m Déu, més
gent que troba feina d’estiu!