Voleu saber com matar a algú sense fer-li mal? És molt fàcil! Per exemple, tenim el mític Steve Urkel, (Jaleel White) que segons tothom que li pregunto, està mort. De fet, va morir de sobredosi de cocaïna. Es veu que va agafar una depressió després de Cosas de Casa, i com que ningú més el volia per fer allò que feia de “he sido yooo?” es va passar a les drogues i va acabar fatal.
Doncs és mentida. Està viu. Viuet i colejant. De fet aquest any acaba de fer una peli nova (Who made the potatoe salad?). Però no se per quins setze ous, fa anys que es va dient que està mort. I a més per sobredosi de cocaïna!!?¿? Que concret, no??
Això de matar als vius a vegades passa amb gent que no és famosa. No se sap ben be perquè, s’escampa un rumor dient que algú està mort. Algú del barri, un senyor d’una botiga, un conegut, etc…
Llavors entra en joc el popular factor “Sas qui s’ha mort?”. És una mena de paranoia nerviosa. Els seus efectes són que a la gent li agafa la vital necessitat de dir-ho a tothom. Sobretot els hi passa als iaios. És com si fos una noticia que els crema a les mans i que ho han d’explicar! Arribes a casa i no diuen ni hola ni res. Només “Ei, ei, sas qui s’ha moooort??”, rollo concurs “ADIVINE QUIEN HA MUERTO HOY!!”
I llavors et diuen “pos s’ha mort Fulanito de Tal!!” tot contents d’haver-te informat de la defunció. Segur que pensen “ Has vist? s’ha mort ell i jo no! L’he guanyat, ehh??“
El que no morirà mai serà el meu paleta, que ha decidit prendre’s una eternitat per a fer les obres. Ara m’aniria bé un cop de mà diví…
sempre ho fem tot a corre cuita…