Si es que… Un dia o altre havia de passar, el que no pensava es que aquest dia fos tant aviat; ja m’he carregat el cotxe ú_ù. En realitat jo no he sigut. S’he fet sol.
Anàva jo tant placidament conduint per l’autopista i se m’ha apagat el motor. Pam. Tal qual. Com si s’hagués calat. I després no el podia encendre. No hi havia manera. Fins que després de molts intents, ho aconsegueixo, i comença amb un RAKATAKATA molt sospitós, alhora que sortia fum del capó. M’he cagat. Pensava; encara explotará! Així que l’he apagat, i hem tornat tots dos a casa sobre la grua.
Tachan! Benvinguda al món dels conductors Xènia! I això tot just acaba de començar. Ara només espero que el mecanic tingui pietat de mi quan em doni la factura :_(