Les vacances d’estiu són genials quan existeixen. Quan una fa la vida normal, és una porqueria l’agost. TOTHOM està de vacances; les botigues tanquen, els amics marxen fora, els serveis van com el cul, tot està revolucionat, tot és perdonable perquè "és agost".
Aquest any m’he quedat sense vacances. L’any passat les vaig tenir dobles, això va com va i s’ha d’acceptar tal i com ve (oi?).
Finalment he deixat la feina, i per sort o desgràcia, n’he trobat una altra. La intenció era agafar tot el mes sabàtic, abans de començar a buscar feina de nou, però una feina d’horari-sou-i-proximitat bona tampoc es troba tant fàcil, així que no he volgut deixar-la escapar. Encara estem fent formació i no he començat a treballar el que se’n diu treballar en sèrio, per tant, no sé ben bé on m’he ficat. Potser me’n arrepenteixo… O potser no… De totes formes la suerte está echada, i per bé o per mal, segur que dóna de si com per seguir omplint els apartats "feina" d’aquest Cuac.