Quina època aquella en la que tan sols teníem que preocupar-nos de matar al típic dolent del final de nivell! En aquells temps hi havia una certa competició entre SEGA i NINTENDO. Jo preferia el Mario Bros!! El Sonic em fotia nerviós perquè anava massa ràpid i no veia des del que feia. Un dia en parlarem!
Doncs jo que em pensava que era un malalt de Mario (em vaig comprar la Gamecube només pel Mario) doncs va a ser que no. Realment hi ha molta gent molt més malalta de Mario que jo! I què passa quan a un malalt de Mario també li agrada la música? Pos això!
ORQUESTRA FILARMÓNICA DE TOKIO
Ells són frikis. I jo els poso al meu blog… o sigui que això em converteix en friki. Bé, en tot cas podem estar ben tranquils perquè per molt friki que et pensis que ets, sempre hi ha algú que et supera. Sobretot els polítics. Ja sigui un president de la Comissió Electoral que no vota mai, o un parlamentari que es passeja en tanga perquè ha perdut u_u’… en fi… fins a la tarda!!