Dia: 15 d'octubre de 2005

Categories
Coses de la vida

Creant…

El tema aquell que parlàvem avui de la portada d’Astèrix va a més!! Atenció, perquè el nostre estimat Ministeri d’Educació ha editat un tríptic ple de faltes ortogràfiques! Oleee Olee!! Visca la Pepaa!! L’han hagut de retirar de la circulació, i els hi han fet copiar 200 vegades “No faré més faltes d’ortografia als tríptics oficials”. Molt malament, senyors d’Educació!! Tenen una TARGETA VERMELLA!!

I es que en realitat tota l’administració va una mica com el cul… els funcionaris fitxen quan els hi rota, i el poder judicial ha de repetir els judicis. En fi, que funcionar no funciona, però al menys tinc coses que posar al blog…

Jo per part meva segueixo creant… no sóc tant creatiu com el Sr. Zapatero, però segur que ell no te al Harry allà “col·laborant” mentre redacta coses per l’estatut. Bàsicament perquè la seva col·laboració consisteix en molestar tota l’estona dient que vol més sang i més sexe.

Per cert, i parlant de crear! Prepareu-vos pel mes que ve… no se si tindrem estatut… no se si serem una nació… de fet, no se ni si serem qui som… però una cosa segura… aquest novembre… TORNA VALGA’M DÉU!!

Categories
Coses de la vida

El cel s’ens cau al damunt (sic)

Jo faig moltíssimes faltes d’ortografia, però és clar, jo sóc un friki que fa tires còmiques… però els de Salvat hauran de cremar 50.000 exemplars del nou llibre d’Astèrix perquè han colat dues faltes a la portada… no és “El cel s’ens cau al damunt” sinó “El cel ens cau al damunt”…. valga’m Déu, quines coses! Per Tutatis! Quina ràbia!

Però per coses que fan ràbia, aquí teniu un pobre lladre capturat pel seu propi gosset!! Diuen que no li donava Royal Canin, i això va ser la seva venjança u_u. Potser va ser aquest l’home que li va robar el casc a l’Alonso? En tot cas, conten les males llengües que només volia el gosset per anar a lligar. I també es diu que va trobar la seva mitja taronja a Itàlia…

En fi, jo ara estic molt liat perquè tinc en Harry a casa, i estem preparant les noves entregues del Potra, i he de descartat tot el que seria contingut il·legal i pornogràfic. És molt pesat dibuixar un còmic mentre el protagonista està mirant per damunt les espatlles tota l’estona. Més novetats… aquesta tarda!

Categories
Cotxe

Nem-hi!

Doncs si senyor, finalment (després de varios dies buscant el dia), hem quedat aquesta nit per sortir de farra amb la Noe. Fantàstic; ovella negra i razz. Allà les 5 elles deien que tanquen (pero a mi m’han dit que només ho fan veure… obren els llums pero que els tornen a apagar), i hem anat al guardarroba per estalivar-nos les santes cues que es formen quan hi va tothom alhora al final.

Anem a buscar el cotxe a "Ciutat de Granada" (tota la nit repetint el carrer, no fos cas que se’ns oblidés), resant pel camí perqué no ens haguessin petat una roda (el cotxe del costat on hem aparcat, la tenia punxada), i rient de la cara del paio que se’ns ha acostat pel carrer demanant paper i li hem donat el paper del after que ens han donat a la sortida.

Vinga, tornem a casa… La Noe s’anima amb les perdudes. Jo miro per on sortir;  "Bac de Roda"… "Barcelona"… "Badalona"… Uix, ens hem equivocat, Badalona no era la direcció no? No se… Truquem al Uri? Uriiiiiiiiiiiiii que faaaaaaaaaaaaaaaaaas, on eeeeeeeeeeeeeeeets, eeeeeeeeeeeeeeh escolta’m que estic parlant amb tuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu, que venim a badalona perque ens hem equivocaaaaaaaaaaaaaat, on quedeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeem!!

El cotxe… un galliner; i nosaltres… tarades perdudes. "Disculpe, las carpas del Titus?", "Uf… pero eso ya esta cerrao eh? Estan… todo recto". I així ho hem fet, i així ens hem trobat: Un dissabte a les 7 i mitja del matí, a Badalona. Feia més d’un any que no ens veiem, i ha sigut super macu. Com si el temps no hagués passat. Recordant anècdotes dels vells temps… I es que ja fa uns quants anys que ens coneixem encara que no ho sembli, eh? Total que ara me’n vaig a dormir. Són les 9.00 AM. Un cacaolat a l’estòmag i una estupenda experiència surrealista per dormir feliç i plàcidament.

Et tinc molt de carinyo, curasong; gairebé se m’havia oblidat.