Una pudor a cremat…

Ahir em llevo (d’un bot ademés, perqué vaig canviar els punts estrella de la caixa per una radio-despertador-làmara, i fico perqué em soni el volum a tope, no fos cas que en aquell moment fiquessin una música fluixeta i relaxant i em quedés al llit dormint plàcidament, i clar, m’agafen uns atacs de cor…), em dutxo, em vesteixo, encenc el secador… I començo a sentir una pudor a cremat molt sospitosa.

De cop, desapareix. Que raro. Segueixo amb el secador, i no se sent més pudor. No li dono més importància. "Haurà sigut algun pèl que s’ha cremat", penso. Al rato… Agafo la pinta, i just al costat, algo negre. Rodó. Allargat. I jo sense lentillas. "Que és això?". EEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEECS!

Un bicho cremat i sucarrimat d’una banda, allargat, amb el cos pla, amb les potes força gordotas, amb com…  punxes, tronc i cap en dos "boles" diferents, i fastigós fastigós fastigós. Això si; mort. Estava mort. Ben mort. Jo crec que fins i tot es podria considerar "dissecat".

Com havia anat a parar a dins el secador?? Millor no preguntar. Pensarem que ve Halloween i ha sigut una broma.