Avui m’he despertat pensant que era dissabte. I no és dissabte. És diumenge. Però porto tot el coi de dia pensant que és dissabte. Què passa? Estic espatllat o què? És com els divendres que són festius, que et passes tot el dia pensant que és dissabte… i de fet, el dijous penses que és divendres…. argh!
En fi, tot i que de freakies n’hi ha molts, ja sigui perquè guarden un lleo al garatge, o perquè fan una emissora de ràdio només per a gats i gossos, de petrifreakie només n’hi ha un! I és que tota persona vestida amb roba de plàstic groc i negre, casc, i un fax a l’estómac, només es pot dir… EL PETRI!
Impossible no reconèixer aquest Freakie insígnia de tots els temps. Gràcies a ells, tots els nens del Club Super 3 vàrem aprendre a ser una mica més freakies ja des de petits. Al igual que els barrufets, parlava afegint el prefix PETRI a totes les paraules que li donava la gana.
Quan arribava un fax, ell mateix feia el soroll del paper com sortia i com l’arrencava. Molt maco, era. I quan sortia disparat posava els braços enrera i la imatge es movia sola, com als dibuixos animats… Però… on és el Petri? On és el seu alter ego anomenat Ramon Peris? Quantes cares te el Petri? Petri we miss you!! Petritornaaaa!!
Jo he aprofitat el dia per a ordenar la casa (ara que ja torno a tenir parets i habitacions) i fer relax. He fet un passeig, he mirat la tele un rato, i he jugat amb l’avi al dòmino… fins que li he fet una pregunta… i és clar… passa el que passa…
… perquè sempre es remunta tant?