Categories
Coses de la vida

18.000 persones amb poca feina

Avui és dimarts, tot el dia! I què passarà a la posteritat d’aquest dimarts 8 de novembre? Doncs entre altres coses aquest home, que va trobar una cartera amb quasi dos milions de peles al seu bar, i va el tio i les torna!!
Anda que jo les torno. Anda!!

Un tema que tampoc em deixava dormir era si aquests 18.000 pillats aconseguien batre el record Guiness de “gent en grup que es renta les dents a la vegada“. Mare meva de Déu… però qui coi s’inventa aquests records?? No ho entenc… vale que jo perdo el temps fent posts, però lo d’aquesta gent és pitjor, eh? Van i diuen “…ei, ei, perquè no ens reunim 18.000 persones a veure si superem el record mundial de gent en grup que es renta les dents a la vegada?” No tenen res més a fer? Poca feina, senyors… poca feina.

En canvi, jo que ara estic preparant els nous capítols del Valga’m, i que no tinc ni un minut per perdre, va l’avi i em fot un rollo que ja porta 3 dies! Crec que finalment, avui acabarà la narració…


…o no u_u

Categories
Coses de la vida

Uri Gheler i els culleres

La primera vegada que vaig sentir a l’Uri Geller va ser a quarts de set del matí, amb el seu gran èxit “A la muntanya“… quan el meu cervell es va coordinar amb la meva oïda, ràpidament vaig saber que estava escoltant un èxit!

Uri Geller i els culleres va néixer a Granollers al 1997 i es van editar ells mateixos la maqueta. Comencen a  fer concerts i a finals del 1998 estrenen el vídeoclip de la mítica “A la muntanya!!”.  I conta la llegenda que actualment es fan dir Marujita Manson, i han decidit enviar a la merda a l’SGAE regalant el seu dic sencer a la seva web. Ole, oleee…

El vídeoclip era especialment bonic i preciós, ja que ell anava disfressat de monitor, amb barretina i xiruques, i els nens diguessim que més que nens eren uns iaios molt simpàtics. Era un rodatge de bonics paratges, on Uri anava acompanyat del grup d’avis que cada vegada que ell preguntava alguna cosa, ells sempre contestaven “A la muntanyaaaaaa!“. Ja podeu votar aquest mític freakie, que ens va taladrar tant i tant amb la típica cançoneta, i que a la vegada nosaltres cantàvem taladrant a altres persones.

Apa, fins a la tarda!! A la muntanyaaaa!