Categories
Coses de la vida

Pobles tarats

Els pobles petits, a vegades fan com a por… Sabeu quins dic? Són els típics poblets on vas a parar quan el cotxe s’espatlla i que entres en un bar (on hi ha una cambrera amb cara de fàstic que es diu Rouse) i tothom et mira com volent dir “En este pueblo no nos gustan los extranjeros, chaval!“. Són pobles que sempre amaguen un secret, com per exemple el sacrifici de ciutadans per un Déu al que adoren, o una cabra amb 5 potes. És en aquests pobles que passen coses com a Leeuwarden, on s’han carregat un ocellet perquè volien batre un record de fitxes de dominó, i l’animalet els hi tirava per terra… o aquest altre poble, abans anomenat Clark, que s’ha canviat el nom per tenir tele per satèl·lit gratis! Dish! I aquest “Dish” no és rollo Arale, sinó el nou nom del poble.

Però per molts pobles raros que hi hagi, el premi del freakisme el te el poble japonès, que ara ha inventat un paper de water amb poesies escrites! Oh, que maco! El que em pregunto és… quins autors deuen donar permís per escriure les seves poesies en aquest format, sabent que amb elles s’eixugaran el cul?? Ah… qui lo sap! Potser li encarreguen les poesies al Leo Bassi?

Per cert, parlant de water… quan hem redissenyat i ampliat la casa, no hem pensat en afegir lavabos, i ara, passa el que passa…


… passa a les millors famílies… u_u

Categories
Coses de la vida

Com gastar molts diners

Tothom sap que els professors són robots. És cert, perquè encara que tornis al cole on vas fer EGB fa 5, 10 o 15 anys, et trobes als mateixos professors i fan la mateixa cara. Idèntics! No canvien!! A la nit, el director del cole els guarda en un armari i els endolla a la corrent per a recarregar bateries.

En realitat, no es fan vells ni es jubien, sinó que ho fan veure. En realitat els hi canvien l’apariència (unes màscares de silicona molt ben fetes) i fan veure que són nous professors. Tot i que a vegades, el director es despista i no es recorda de jubilar al que li toca…

Els que tampoc sé si són humans són els clients d’aquesta funeràia que es tunegen el taüt!! Sí amic meu! Ja pots tenir un taüt amb els colors blaugrana per a passar l’eternitat com a bon culé! Apa! I si no vols gastar-te les peles amb un taüt del barça, sempre pots comprar un whisky de 24.000 eurostrufes de 95.000 euros, o se de cas, un rellotge per dos milions. Eh? Qè? Ah, sí, és cert, que sóm uns pobres desgraciats! Doncs res, res. Ens conformarem en llegir el Valga’m Déu i a esperar el Catafreak d’aquesta tarda. Apa fins ara!!