Els pobles petits, a vegades fan com a por… Sabeu quins dic? Són els típics poblets on vas a parar quan el cotxe s’espatlla i que entres en un bar (on hi ha una cambrera amb cara de fàstic que es diu Rouse) i tothom et mira com volent dir “En este pueblo no nos gustan los extranjeros, chaval!“. Són pobles que sempre amaguen un secret, com per exemple el sacrifici de ciutadans per un Déu al que adoren, o una cabra amb 5 potes. És en aquests pobles que passen coses com a Leeuwarden, on s’han carregat un ocellet perquè volien batre un record de fitxes de dominó, i l’animalet els hi tirava per terra… o aquest altre poble, abans anomenat Clark, que s’ha canviat el nom per tenir tele per satèl·lit gratis! Dish! I aquest “Dish” no és rollo Arale, sinó el nou nom del poble.
Però per molts pobles raros que hi hagi, el premi del freakisme el te el poble japonès, que ara ha inventat un paper de water amb poesies escrites! Oh, que maco! El que em pregunto és… quins autors deuen donar permís per escriure les seves poesies en aquest format, sabent que amb elles s’eixugaran el cul?? Ah… qui lo sap! Potser li encarreguen les poesies al Leo Bassi?
Per cert, parlant de water… quan hem redissenyat i ampliat la casa, no hem pensat en afegir lavabos, i ara, passa el que passa…
… passa a les millors famílies… u_u