És Nadal, és Nadal, és la festa gran… Les Nadales són enganxoses, eh? No se sap perquè, però hi ha peces musicals que tenen aquesta estranya propietat!!
Mítiques cançons que sents una vegada i ja no te les pots treure de sobre mai més de la vida. A vegades són cançons bones, i no et fa res tararejar-les pels puestos, o fins i tot intentar cantar-les… però el gran problema de les cançons enganxoses és la majoria de cops són cançons molt (però molt, molt) xorres… però tot i així acabes tararejant-les… llavors algú et sent, i et pregunta “però què coi cantes?“… i clar… no et queda més remei que dir “el pequeño mamut que queria volar” o “vivo en una mierda pueblo“…
Però per a coses enganxoses, tenim un nou invent també enganxós. Un parxe contra la hiperactivitat!! Sí sí! Tots aquells que tingueu amics hiperactius, ja tenen solució. Jo crec que es tracta d’un parxe de 3×3 metros, amb el qual enganxes a la persona interactiva contra una paret, acabant així amb tot tiípus d’hiperactivitat, com per exemple, posar la maneta a la gàbia dels tigres. Li van arrancar tot el braç i se’l van jalar i el tio deia “creo que me duele la mano…“
Però ara per ara no em preocupen pas les Nadales, sinó l’arbre aquest que m’ha posat l’avi…
… i ara a veure què costa arreglar la instal·lació elèctrica…
PS: Hem ampliat les preguntesdel
“de quien eres“… Cocacola o Pepsi??