Fà ràbia quan estàs mirant una peli, sol i tranquil estirat al sofà… t’ha enganxat des del principi, i està tot molt emocionant… i quan falten 5 minuts pel final, arriba algú a casa, que de sobte, te moltes ganes d’explicar-te no-se-què-coi. S’asseu al teu costat (cosa que no fa mai) i comença a taladrar-te amb un rollo patatero que ni et va ni et ve. Total, que o et perds el final de la peli perquè no t’enteres de res, o li dius que estàs mirant la tele i se’t enfada perquè diu que “t’importa més la tele que ell/a“. És ben bé una ràbia nivell 3.
I una ràbia “rabiosa” d’aquelles típiques… quan et cau algo al terra… i desapareix!! 
Típica xinxeta, moneda, agulla, clau o cargol. Et rellisca de les mans… sents un “cling” al terra i… fuas! Ja no hi és! I et ralles mitja hora allà buscant per terra… fins i tot poses el cap enganxant l’orella a terra, com un indi sioux, però res! Fa tanta ràbia com quan algú rebenta a trossets una PSP nova de trinco, acabada de sortir de la caixa.
I ara una rabieta personal… i és que tinc la rabiosa mania de, quan em compro (o em regalen) algo, ho intento muntar / instal·lar…
…sense llegir les instruccions u_u
PS: Demà comencem el concurs de
ràbies pels puestos… el premi pel
guanyador, serà… serà…. uhm… algo.