Tinc una Teoria sobre el Temps i l’Esforç! Aquí a la dreta podeu veure al professor Sr. Gat mostrant la gràfica. Segurament que hi ha alguna fòrmula matemàtica, però com que no sóc l’intensity pos no la se treure. Tot i així, la teoria diu el següent:
A mesura que el temps per a fer la feina s’aproxima a infinit, l’esforç per a fer-la tendeix a zero. De la mateixa forma, a mesura que el temps donat per a fer una tasca és zero, l’esforç tendeix a infinit.
Vegem algun exemple pràctic, com aquell treball que has d’entregar a la facultat, del qual t’han donat el tema el primer dia de classe, i s’ha d’entregar al final del trimestre. Segons la Teoria del Temps i l’Esforç, no fotràs ni brot fins a l’últim moment. 
De fet, el gruix més important del treball i les seves conclusions les escriuràs a corre cuita l’últim dia en un 98% dels casos, i l’imprimiràs a la nit del dia abans en un 99% dels casos. (Com podeu suposar aquests percentatges són fruit de prestigiosos estudis científics).
També passa en els examens, que si no fos per l’empollada del dia abans, (o fins i tot els minuts abans) catejaries sense pietat. Cal advertir que tot el que aprens i memoritzes en 24 hores, també ho oblides en 24 hores. De fet, fins i tot s’ha demostrat (científicament, és clar) que si de forma màgica desapareguessin tots els “últim dia”, ningú acabaria mai cap treball ni aprovaria cap examen.
Per cert, ja hem arribat a les 101 ràbies, talment com si es tractés de 101 dàlmates. I per a la ràbia il·lustrada d’avui (la 74), tenim a tres amics nostres convidats… a qui no li ha passat que sortint d’un exàmen un amic li diu…
…quina ràbiaaaa!