Mes: gener de 2006

És un nen? És una nena? No! És Satanàs!

Aquí el teniu! Tal i com vàreu sugerir. Petit, amb cua, banyes, malparit, doraemonitzat, armat amb un trident, grassonet, pervertit i capitalista!

Com que aquest personatge l’hem parit entre tots, podeu anar donat idees pel seu caràcter. El podem fer més o menys puta, en funció del que ens interessi. Oh Déu meu, quina cosa més interactiva!!

I aquella idea de fer una Lluci Fer femenina, no és mala idea, tampoc. Podria ser la seva secretaria, o algo. Després de tot, qui diu que no es pot treballar de dia,  i ser diablesa de nit?

Totes les coses que donen gustillo són pecat o políticament incorrectes. Ho he analitzat! I aquí teniu mitja dotzena de típics gustillos prohibits:

El sexe: Dona gustillo, oi? Doncs pecat! I a més a més, tabú!
Indagar per l’interior la orella: Queda lleig, sí, però dona gustillo, o no? Doncs apa, prohibit! No es pot fer!
Indagar per l’interior del nas: Idem que l’orella. I el cas és que tothom ho fa (sobretot en els semàfors)
El rot: Un senyal de salut, contemplat com un compliment en moltes cultures. Pos apa, ara és de mala educació!

El badall: Aquest em fa molta ràbia. Moltes vegades tens ganes de badallar i t’has d’aguantar (o fins i tot badallar pel nas!) perquè algú es va inventar que era de mala educació.
Estirar-se: Aquest és dels pitjors. Què millor després d’un bon àpat que estirar les mans lateralment i dir allò de “ainyyyyy” tot tancant els ulls, descarregant tensió, com fan els gats?

El més curiós d’aquests petits gustillos, és que a tothom li agraden, però no es poden fer en públic. Algú conèix algun gustillo que no sigui políticament incorrecte, o pecat? En definitiva, i en paraules del gran filòsof Dani Soler (aka) Daniél el higiénico, el tema és que tots som actors… flipant en colors (ja funciona, i si voleu, aquí en teniu la lletra, del bloc de Silenci).

I pel que fa a la meva vida, tot força normal. És divendres, comença el cap de setmana, potser aniré al cine a veure alguna peli i dibuixaré alguna pàgina del Harry Potra. Ah, sí… i estic apunt de conèixer a Satanàs.

He postergat la seva aparició a demà, ja que he rebut moltíssimes idees de com ha de ser. Qui ho havia de dir! L’estic fent posant un ingredient del que ha dit cadascún de vosaltres, així com si fos una amanida. Així serà més “nostre”… com un fillet! (Quina comparació més rara, eh?)

Ja som al mig, amb el dijous! I avui han passat un fotimer de coses importants! Però últimament els humans que surten per la tele em decepcionen, o sigui que ens centrarem en els animals, que són més bones persones. Per començar, recordeu aquella escena de Dumbo en el qual l’animaló s’emborratxa? Doncs es veu que està tot basat en fets reals, ja que els elefants de Moscú beuen vodka! Aquí, com que els elefants tenen prohibit veure alcohol (ja que de per si ja porten una trompa descomunal), sempre tenen la opció de menjar caramels de Gin Tonic. Com no podia ser d’altra forma, és un invent apañol!

Però com que els elefants són massa grans per tenir-los en un pis de 30 m2, sempre pots tenir un lloro chivato, o un hamster, que sempre pots enviar per correu als teus amics. si vols un animal més mediàtic, tens un Goril·la que trionmfa a Gran Hermano versió animal. Finalment, sempre podeu optar per a tenir el Monstre del Llac Ness. Evidentment, per trobar-lo, pots utilitzar un dofí.

I si el que us agrada són els MP3, pos apa, a votar les ràbies pels puestos. Estic pensant que al final donarem dos MP3. Un pel que ha enviat la ràbia guanyadora, i un per sortejar entre els que voten. Uo uo! tiro la casa per la finestra! Valga’m Déu! I parlant de Déu..

…us heu fixat que totes les coses divertides són pecat?

I de fet, aquest serà el tema del post de demà… no us el perdeu, perquè tindrem un nou personatge al DéuVosguard. En Satanàs! Encara no l’he dibuixat, o sigui que accepto suggeriments de tots vosaltres per al seu look!! Des d’ara, i fins demà a les 18:00 podeu enviar idees sobre com ha de ser el rei dels dimonis! Gran? Petit? Amb cua? Sense? Com l’Aznar? Un robot? Un llapis? Un distribuïdor de carmels Pez? Tot si val!!

Apa, ja podem començar a votar! Com que 150 són moltes ràbies, ho farem en dues tandes. Una primera, serà per a escollir el Top 10 rabiós. Per a això haureu de seleccionar les 5 ràbies que més ràbia us fan de les 150. Després, passarem a un sistema de votacions com el dels Catafreakies. Apa doncs! A votar!

[VOTAR PEL TOP 10]

Per evitar que el Sr. Gat faci trampes, només es pot vot un cop cada dia u_u

I arribem a la ràbia 150! Ole ole! Ja les podeu anar mirant i remirant, perquè en breu començaran les votacions. Si algú n’envia de noves, quedaran guardades per a un futur concurs. Així no desaprofitem la creativitat rabiosa de tots els deuvosguardils.

I quin és el premi? Doncs gràcies a un contactillo que tinc a la Generalitat de Catalunya, ja tenim patrocinador, i el premi és no more no less que un mp3 (Rodolííí!!) Ei quin luju, no? Un MP3 la mar de cuco! I la mar de català! Això ja sembla noche de fiesta! No tinc ni idea de les característiques tècniques que té, però se que és un creative (aquest d’aquí a la dreta). Quan ho sàpiga ja us ho diré!

Abans de demanar res a la Generalitat, també vaig demanar al govern del Brasil els 28 milions d’euros que els jugadors de loteria no varen reclamar, però res. També vaig intentar que em patrocinés l’Aznar (com que és un concurs de ràbia), però res. I és que costa molt trobar un patrocinador!!

Per cert, el pesat aquell del número oculto, ja ha deixat de trucar. Veieu com el millor és no contestar? Segur que era una tonteria!

…o no u_u

Que et truquin amb número oculto. Típica ràbia pels puestos. I és que es pot saber perquè la gent oculta el número? Potser és que si truquen mostrant qui són, ningú els despenja? Ah, qui lo sap! I aquells que quan no els hi agafes el telèfon, de cop, comencen a trucar-te amb número oculto? Però que no veuen que canta molt, que són ells?

Jo ha optat per no contestar mai números ocults, així acabo abans. Que cadascú decideixi. Tot i així, cal que us avisi que hi ha una Llei Inquebrantable que diu que si despenges un numero oculto, serà una parida, o un pesat, i et penediràs d’haver contestat. Però sinó despenges…

… ed mú campechano

PS: Últim dia per a
enviar les ràbies! O_o

No se què feeeer… que puc feeeer? M’han dit avui, amb veu d’avorriment. I és que un dels problemes dels diumenges per la tarda (apart que s’ha acabat el finde) és que si no tens plan, no saps què coi fer. És per això, que he decidit elaborar una llista de coses per a entretenir-se una bona estona. Si algú te més idees, seran benvingudes!

• Mirar el DéuVosGuard!
• Llegir o col·laborar al nou racó dels acudits
• Fer-vos una foto amb els sostens per damunt la roba
• Subhastar-vos a vosaltres mateixos per Internet
• Enviar ràbies pels puestos (o proposar un premi)
• Fer lo dels Mentos amb Cocacola
• Fer un cohet amb Alka-Seltzer
• Cremar l’avet de Nadal que encara volta per casa
• Jugar amb gel séc
• Fer una erupció volcànica

I si voleu cremar-vos o que exploti l’espai vital en el qual desenvolupeu les vostres vides (i possiblement les dels veïns) en aquesta web expliquen com fer boles de foc, cohets, focs artificials, explosions de gel sec, i una cosa molt divertida de bombolles que encara no he entès què coi és. Això sí… us recomano que ho feu tot sota la supervisió d’un adult… ehem…

…però que no sigui com l’avi Jaume…

…us juro que ho fregarà ell.

Què millor per a passar el dissabte, que fer-te una foto amb sostens al damunt de la roba, estíl Ghhhny, i enviar-la al fòrum del seu club de fans?? doncs això és el que ha fet la nostra amiga erakkia. És curiós com queda el pobre Jack Skelighton, amb aquests sostens, i les super rastes, oi? I mireu quin goig que fa la passarel·la de moda Ghhhny!! Estic pensant que es mereixen un premi i tot, aquestes fantàstiques models! Molt millor que las de Playboy en Braille.

D’altra banda, les ràbies segueixen creixent, i avui arribem a la 128. Personalments he avançat en l’estudi de les ràbies, i he deduït la Teoria de la Antirràbia, que diu que “Tota ràbia te la seva antirràbia“. Vegem-ne uns exemples:

– Ràbia (122): Despertar-te pensant que és dissabte, però realment és divendres
– Antiràbia: Despertar-te pensant que és divendres, però realment és dissabte

– Ràbia (129): Despertar-te 10 minuts després que hagi sonat el despertador. Fas tard!
– Antiràbia: Despertar-te 10 minuts abans que hagi sonat el despertador. Pots fer mandra!

– Ràbia (128): Que al teu germà li deixin fer coses que a tu mai t’han deixat fer
– Antiràbia: Ser el germà

– Ràbia (74): El típic company de classe que sortint d’un exàmen diu “uf que xuuungo, no l’aprovo” i després treu millor nota que tu, el cabrón. 

Antiràbia:

…ka gusto m’he kedao u_u

Avui el capítol dels Simpons, anava de la ràbia. Ves quina casualitat, no? Hem dedicat aquesta setmana a parlar de la ràbia, i el divendres els Simpsons dediquen un capítol a parlar de la ràbia crònica del Hommer. En fi, aquí teniu les noves ràbies del dia d’avui. Deixaré passar el cap de setmana perquè acabeu d’enviar les vostres, i el dilluns començarem a votar i decidirem què coi donem de premi.

Veient totes les ràbies que heu enviat, m’he preguntat a mi mateix si hi ha alguna cosa pitjor que la ràbia. I he arribat a la conclusió que sí. L’avorriment. Diuen que “cuando el diablo no sabe que hacer, tira la casa y la vuelve a hacer“… o sigui que els avorrits són perillosos. En voleu algun exemple? Doncs mireu aquests dos germans de Manresa, que estaven tant avorrits, que varen decidir fer-se talls amb un cútex per a veure qui aguanta més.
Eh, que maco?

Però això no és res! Mireu Taiwan per exemple. Estaven avorrits, i què han creat? Porcs verds flourescents! Sí, sí! PORCS, VERDS i FLOURESCENTS! Te flipas! Deuen ser com el d’Amena? I encara un exemple més? Doncs aquí teniu a Sienna Miller (la nòvia del Jude Law), que ha pintat la seva casa amb els pits! Ja posats, ho podria haver filmat, no? Així li hauríem vist… la “tècnica”.

I la ràbia il·lustrada del dia és la number 114… típic que t’estàs dutxant tranquil·lament, i a algú se li ocorreix la fantàstica i brillant idea de…

…rentar els plats!

Tinc una Teoria sobre el Temps i l’Esforç! Aquí a la dreta podeu veure al professor Sr. Gat mostrant la gràfica. Segurament que hi ha alguna fòrmula matemàtica, però com que no sóc l’intensity pos no la se treure. Tot i així, la teoria diu el següent:

A mesura que el temps per a fer la feina s’aproxima a infinit, l’esforç per a fer-la tendeix a zero. De la mateixa forma, a mesura que el temps donat per a fer una tasca és zero, l’esforç tendeix a infinit.

Vegem algun exemple pràctic, com aquell treball que has d’entregar a la facultat, del qual t’han donat el tema el primer dia de classe, i s’ha d’entregar al final del trimestre. Segons la Teoria del Temps i l’Esforç, no fotràs ni brot fins a l’últim moment. De fet, el gruix més important del treball i les seves conclusions les escriuràs a corre cuita l’últim dia en un 98% dels casos, i l’imprimiràs a la nit del dia abans en un 99% dels casos. (Com podeu suposar aquests percentatges són fruit de prestigiosos estudis científics).

També passa en els examens, que si no fos per l’empollada del dia abans, (o fins i tot els minuts abans) catejaries sense pietat. Cal advertir que tot el que aprens i memoritzes en 24 hores, també ho oblides en 24 hores. De fet, fins i tot s’ha demostrat (científicament, és clar) que si de forma màgica desapareguessin tots els “últim dia”, ningú acabaria mai cap treball ni aprovaria cap examen.

Per cert, ja hem arribat a les 101 ràbies, talment com si es tractés de 101 dàlmates. I per a la ràbia il·lustrada d’avui (la 74), tenim a tres amics nostres convidats… a qui no li ha passat que sortint d’un exàmen un amic li diu…

…quina ràbiaaaa!