Categories
Coses de la vida

Ja sóc aquí!


… quines coses més…
rares

Categories
Coses de la vida

Avui torno!

Avui torno a caseta! L’objectiu de la meva missió aquí està més que superat!

He fet moltes fotos i he conegut un munt de gent… quan arribi us ho explico! :)

Ryanair, allà voy!

Categories
Coses de la vida

Tercer dia a la italiana!

Tercer dia, i encara no he vist al Mario ni al Luigi.

Al que si que he vist molt, és al Berlusconi, que surt hasta a la sopa! En fi, demà torno cap a la meva pàtria!

A veure què em trobo a casa quan arribi! La Iaia m’ha dit que em farà coca de pinyons! Nyam, nyam!

Categories
Cagades

Escòcia?

 

Un cap de setmana llarg…

El viatge a Escòcia tant esperat, per fi arriba, dissabte agafem l’avió. O això és el que hauriem d’haver fet…

Anem en cotxe fins a Reus, el vol surt d’allà. Ens sobra temps, així que anem a prendre algo. Tornem de seguida no fos cas…

Embarcar maletes? No cal, les pujarem a dalt. Anem preparades. Jerseis de llana, colls alts, guants, bufanda, gorro, mitjes per posar sota els pantalons de pana… Però tot i cap en unes maletes petites que podem pujar al avió i així estalviar-nos l’espera a que "surtin les maletes" de les cintes.

"Dni’s?"

" (li donem) "

"Xènia?"

"Sòc jo"

"No pots volar amb el Dni caducat…"

 

Caducat??? Quan s’ha caducat??? Com??? Perquè??? Pq ningú m’havia avisat?!?!

"Ara que fem?"

"Pos tornar…"

"Que no que no… m’hi nego, ja podem buscar un altre destí…"

En avió no pot ser, en barco tampoc… queden dues opcions, tren o bus.  Anem a Tarragona, trobem abans la parada dels busos que les dels trens:

"A que hora sale el bus?"

"El bus pero hacia donde?"

"Nos da igual… cualquier bus que salga ahora"

"Barcelona, Valencia, Murcia…"

"Murcia"

 

Heu anat mai a Murcia? Doncs no hi aneu. Es petit com un ou, lleig com una caca, i fot una calda que te torras (sobretot si portes equipatge d’Escòcia…).

Espero que el viatge de setmana santa surti millor. Amb que surti la meitat de bé que aquest; em conformo.

 

Categories
Coses de la vida

Des de Itàlia… segon dia!

Ja és el segon dia al país de la pasta, la màfia, i els ferraris. I la veritat és que jo no he vist res de les tres coses (de moment).
Però es menja molt bé!

De moment “allò” que he vingut a fer aquí va força bé! Espero que aviat us ho podré explicar tot, tot, i tot! I us asseguro que en sentireu a parlar molt!

Tot indica que tornaré dijous! Espero que quan torni a casa encara estigui tot al seu lloc… amb aquells… mai se sap!

Categories
Coses de la vida

Postejant des de Itàlia!

En aquests moments em trobo en un cibercafè d’una ciutat del centre d’Itàlia. Estic aquí preparant “algo” que serà sonat… de moment no puc donar més informació!

Però tranquils, que els deuvosguardencs sereu els primers en assabentar-vos.

Per cert… he marxat solet i he deixat a casa a tothom…
…espero que no facin cap disbarat mentre estic fora… u_u

Categories
Coses de la vida

Lladres!!

Després d’una llarga temporada sense anar al cine (això va a temporades…) Avui hi torno! Ole, ole! Quina em recomaneu? La web de CINESA em diu que al Mataró Park fan les següents:

THAI-DRAGON
MEMORIAS DE UNA GEISHA
SKY HIGH
DICEN POR AHÍ
TRISTÁN & ISOLDA
HOSTEL
LAS CRÓNICAS DE NARNIA
DESTINO FINAL 3
ZATHURA

BROKEBACK MOUNTAIN
VOLVER
CRASH
LA PANTERA ROSA
SYRIANA
ABUELA PELIGRO 2
SYRIANA
FIREWALL
DATE MOVIE

 

Una de les pelis és “La pantera rosa“. Un clàssic d’aquells d’un lladre de guant blanc, que s’infiltra en un museu silenciosament, i roba un diamant. Aquí a Espanya el tema funciona una mica diferent. En comptes d’un lladre de guant blanc, tenim lladre d’excavadora. És el mateix, però a lo bruto. I és que aquí els lladres tenen tant mala reputació que ni tan sols els deixen ser advocats, pobrets! I és que a vegades fan coses una mica rares… vegem uns exemples…

– Demana un martell a una obra per robar una bici (i li deixen)
– Pizzero
roba 300 motos de pizzeros
– Desdentado
roba cepillos de dientes
– Barbut roba
25.000 euros en gilettes
– Nen de 4 anys
roba el cotxe al seu pare

Tot i que el cas que més m’ha agradat és el d’aquesta banda que després d’atracar a “la Caixa“, es van descuidar els diners a la sucursal. En realitat jo crec que el banquer els va convèncer per a que ingressessin els diners robats en un dipòsit a termini, o fins i tot per a pagar una hipoteca… i és que posats a robar, els de la caixa… en saben molt!

Per cert, i parlant de lladres… avui no he vist al Sr. Gat en tot el dia… u_u Quina una en deu estar tramant?

Categories
Coses de la vida

Ofertes de feines ‘precioses’

Vols guanyar 12.000€ al mes fent de “secretaria” per a un escriptor? Doncs aquesta és la teva oferta de treball!! Tot i que t’he d’avisar que és una mica sospitosa. No sé si és que sóc molt mal pensat o què, però vamos… que la oferta té una pinta rara. Això de cobrar 12.000 euros… jo no és que conegui molt el món de les secretaries, però crec que no és precisament el salari mínim interprofessional, oi? Donem un cop d’ull a la descripció del lloc de treball i a les característiques que demana a les “candidatas”:

– Sus honorarios seran de 12.000€ mes: O_o ?
– Freelace – Autònoma: Puta.
– Deberá residir en villa de lujo del autor: Dormir amb ell.
Saber implicarse en una aventura creativa: Kamasutra aplicat.
Tener mente liberal: Trios? Fetiches? Sado? Animals?
– Joven, buena presencia: Tia buena
– Experiencia mínima no requerida: Si ets tonta, també val. 

I si aquesta oferta no et convenç, tens aquesta de Tècnic de Màrketing on t’ofereixen (literalment) una parada de 10 minuts per fer caca! Molt útil per si vas de ventre, o si has agafat aquesta altra oferta per fer culs!

I acabo amb una traca molt bona…. i és que en aquesta empresa preciosan incorporar a algú? I què vol dir que “PRECIOSAN” incorporar? És un verb molt interessant… jo precioso, tu preciosas, el preciosa? Sí, sí… ja sé el que penseu… que és un error tipogràfic… doncs NO! Aquests cuiners també preciosan a algú! I aquests altres també! I aquesta empresa immobiliària també preciosa comerciales! Ole, ole! És el nou verb!

PS: En Richard Gere s’apunta
a la moda
Ghhhny!

Categories
Coses de la vida

South Park mata al Chef

Amb el Chef de South Park hi ha hagut un merder de la hòstia. Us ho resumeixo ràpidament. Resulta que el que li posava la veu (Isaac Hayes) és creient d’una religió anomenada cienciologia. Una religió que diu que l’espècie humana descendeix d’un esperit extraterrestre que va venir a la terra, i obliga als seus seguidors a fer-se “rentats” cada dia per expulsar el dimoni de dins seu.

Entre altres coses, aquesta religió obliga a les dones a parir sense anestèsia, ni tranquil·litzans, ni calmants… i evidentment tenen prohibit cridar durant el part. En Tom Cruise, que és un gran devot d’aquesta religió obliga a les seves nòvies a convertir-s’hi… no m’estranya que la Penelope Cruz i la Nicole Kidman l’engeguessin a la merda. En canvi, la tal Katie Holmes, que és una criaja 17 anys més petita que ell, s’ha deixat fer. A mi personalment em comencen a
fotre fàstic els dos.

Total, que els de South Park van fer un capítol fotent a caldo a la cienciologia, i el que posa la veu al Chef va dir que es negava a fer conya de la seva religió (tot i que durant els altres 150 capítols s’havia burlat de totes les altres) i va deixar la série. Així doncs, els de South Park, ni curts ni peresosus han fet un “copiar-pegar” amb les frases que ja havia dit en altres capítols, i han muntat un capítol on maten al personatge. Li cau un llamp, es crema, cau per un barranc, una branca li travessa el cor, un lleó li arranca un braç, un caçador li tira un tret i un ós li arrenca la cara. Podeu veure el vídeo al Zapping! Bravo South Park!

PS: Truca gratis al 11888

Categories
Cagades

Depòsit ple!

 

Avui m’ha passat una cosa que, desde que tinc cotxe, tenia por que em passés.

He anat a posar gasolina, perquè, tot i que encara em falta per anar en reserva, vull tenir-lo ple del tot per si torno a aparcar en pendent, assegurar-me de que el cotxe arrenca sense problemes.

Obro el cacharro, agafo el surtidor, començo a omplir… segueixo omplint… i quan estava mirant el preu… dic… si que n’hi està cabent, no? Pero si no estava buit del tot… Que raro… Ostiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!! Que aquesta no eraaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!

Merda merda que ara voràs la que he liat… Que hauré de portar el cotxe al mecànic i serà un festival això. Vaig a pagar a caixa, i li dic al noi amb cara d’espantada…

"Que passa si m’he equivocat?"

"Como?"

"Li he posat al cotxe una gasolina que no era… l’he de portar al mecànic, oi?"

"Que le has puesto?"

"98"

"Y que le pones normalmente?"

"95"

"Ah! Entonces no pasa nada!! Es mas… dicen que es bueno poner de vez en cuando 98 si siempre usas la 95, así que lo has hecho muy bien!!"

 

Meeeeeeeeeeerci!! M’han agafat unes ganes d’abraçar-lo… Perque era molt tard i estàvem parlavem a través d’aquell vidre amb un forat al mig, que sinó no sé pas si m’hagués resistit. I mira que molt macu tampoc era el noi, eh? Però no ho se, per uns moments m’ha semblat que li debia la vida, era la millor noticia que em podia donar en aquells moments de preocupació. M’ha encantat.