Tots haureu sentit per la tele, ràdio, internet, diaris i fins i tot en algun paper de water que ETA ha declarat l’alto-ef-foc a partir del dia 24 de març. (Són aquesta mena de Darth Vaders amb boina d’aquí a la dreta).

Sense entrar en política, hi ha una cosa que no acabo d’entendre. Perquè el 24 i no avui dia 22? Donen 48 hores per donar emoció al tema? Representa que poden durant dos dies poden matar? S’han de posar a règim? És el cumple d’algú? És perquè és divendres i així ho celebren sortint de farra? Bé… són aquelles coses que mai no acabaré d’entendre… és com allò quan condemnen algú a la presó per “trenta anys i un dia“. Què hi pinta el dia aquest suelto? O_o?

En fi… fins aquí la reflexió política el dia i com dirien els Monty Python… i ara una cosa completament diferent! Avui ma germana m’ha demanat que dediqui un post a una realitat que es sofreix en silenci… una de les ràbies que ens vam oblidar, i que és de les més rabioses!

Sí senyors… és el típic i rabiós granet intern! I és que si l’acne ja fa ràbia per si sol, i són la principal problemàtica de la joventut, els grans interns són encara pitjors.

Irrebentables e indestructibles, marquen el seu territori enrogint la pell per a que tothom sàpiga quina és la seva jurisdicció, i no tan sols això, sinó que també… fan molt mal! Ja no parlem de si et passa com la Sílvia i et surt al nas… ni tan sols et pots mocar sense morir del dolor i que et caigui una llàgrima, tal i com si mengessis tabasco! I es queden allà, dies i dies, sense fer ni deixar fer! Algun cop es converteixen en grans normals i com deu mana, amb el seu pus i tot plegat… però a vegades no! Decideixen passar tota la seva existència hivernant sota la teva dermis! Són uns okupes!

Si tu també ets una víctima dels grans interns, ves immediatament al Zapping, i mira els links del dia! No et traurà els grans, però amb una mica de sort, t’oblidaràs d’ells una estona!