Avui m’ha passat una cosa que, desde que tinc cotxe, tenia por que em passés.
He anat a posar gasolina, perquè, tot i que encara em falta per anar en reserva, vull tenir-lo ple del tot per si torno a aparcar en pendent, assegurar-me de que el cotxe arrenca sense problemes.
Obro el cacharro, agafo el surtidor, començo a omplir… segueixo omplint… i quan estava mirant el preu… dic… si que n’hi està cabent, no? Pero si no estava buit del tot… Que raro… Ostiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!! Que aquesta no eraaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!
Merda merda que ara voràs la que he liat… Que hauré de portar el cotxe al mecànic i serà un festival això. Vaig a pagar a caixa, i li dic al noi amb cara d’espantada…
"Que passa si m’he equivocat?"
"Como?"
"Li he posat al cotxe una gasolina que no era… l’he de portar al mecànic, oi?"
"Que le has puesto?"
"98"
"Y que le pones normalmente?"
"95"
"Ah! Entonces no pasa nada!! Es mas… dicen que es bueno poner de vez en cuando 98 si siempre usas la 95, así que lo has hecho muy bien!!"
Meeeeeeeeeeerci!! M’han agafat unes ganes d’abraçar-lo… Perque era molt tard i estàvem parlavem a través d’aquell vidre amb un forat al mig, que sinó no sé pas si m’hagués resistit. I mira que molt macu tampoc era el noi, eh? Però no ho se, per uns moments m’ha semblat que li debia la vida, era la millor noticia que em podia donar en aquells moments de preocupació. M’ha encantat.