Categories
Coses de la vida

Tinc gana de… algo!

Comencem aquest post repassant l’actualitat mundial! I concretament, a comencem a Londres, on la meitat dels seus habitants ha confessat que surten al carrer sense roba interior! Sobretot a la nit, quan surten de marxa!! Deu ser la JK Rowling una d’aquestes persones? Ahhh! Ki lo sap! I de Londres, anem a Estats Units, on una voluntària que estava ajudant a netejar les restes de les cases destruïdes per l’huracà Katrina, es va trobar 30.000$ en bitllets de 100$ … i va i els torna! Però de veritat que queda gent tant bona persona?

Però la noticia que més m’ha impactat és la creació dels BabyBox! Agafeu-vos que és molt fort… són bústies per a abandonar nadons! Però en quin món vivim en el que s’han d’inventar aquestes coses? O_O

En fi, i ara deixem l’actualitat mundial per a explicar-vos una una cosa ben rara que em passa. Tinc gana… però no sé de què! Avui sóc a casa als pares, o sigui que com us podeu imaginar, a la nevera no hi falta de res (a diferència de la de casa meva, que només te una taronja i un tros de pa).

Doncs bé, el cas és que tot i poder triar el que vulgui, i per molts cops que me la miri de dalt a baix… no hi ha res que em vingui de gust! Tinc un “antojo” de algo que no sé què és! I fa molta ràbia! Ho he estat pensant i he arribat a la conclusió que tinc antojo d’un aliment que encara no s’ha descobert. A algú li ha passat algun cop?

En fí… després dels grans esdeveniments d’ahir, i vist que ara s’obre un procés de negociació d’aquells que seran més llargs que un dia sense pa, avui dedico la tira al gran món de la política, sense la qual… què faríem els humoristes?

Categories
Coses de la vida

Okupes de la pell

Tots haureu sentit per la tele, ràdio, internet, diaris i fins i tot en algun paper de water que ETA ha declarat l’alto-ef-foc a partir del dia 24 de març. (Són aquesta mena de Darth Vaders amb boina d’aquí a la dreta).

Sense entrar en política, hi ha una cosa que no acabo d’entendre. Perquè el 24 i no avui dia 22? Donen 48 hores per donar emoció al tema? Representa que poden durant dos dies poden matar? S’han de posar a règim? És el cumple d’algú? És perquè és divendres i així ho celebren sortint de farra? Bé… són aquelles coses que mai no acabaré d’entendre… és com allò quan condemnen algú a la presó per “trenta anys i un dia“. Què hi pinta el dia aquest suelto? O_o?

En fi… fins aquí la reflexió política el dia i com dirien els Monty Python… i ara una cosa completament diferent! Avui ma germana m’ha demanat que dediqui un post a una realitat que es sofreix en silenci… una de les ràbies que ens vam oblidar, i que és de les més rabioses!

Sí senyors… és el típic i rabiós granet intern! I és que si l’acne ja fa ràbia per si sol, i són la principal problemàtica de la joventut, els grans interns són encara pitjors.

Irrebentables e indestructibles, marquen el seu territori enrogint la pell per a que tothom sàpiga quina és la seva jurisdicció, i no tan sols això, sinó que també… fan molt mal! Ja no parlem de si et passa com la Sílvia i et surt al nas… ni tan sols et pots mocar sense morir del dolor i que et caigui una llàgrima, tal i com si mengessis tabasco! I es queden allà, dies i dies, sense fer ni deixar fer! Algun cop es converteixen en grans normals i com deu mana, amb el seu pus i tot plegat… però a vegades no! Decideixen passar tota la seva existència hivernant sota la teva dermis! Són uns okupes!

Si tu també ets una víctima dels grans interns, ves immediatament al Zapping, i mira els links del dia! No et traurà els grans, però amb una mica de sort, t’oblidaràs d’ells una estona!

Categories
Coses de la vida

Diumenge a les 2 seran les 3

Efectivament, tal com ahir deia la Paola, diumenge avancem l’hora un altre cop! Uooo! Però si sembla que va ser ahir, que la vàrem retardar! Doncs sí! A les 02:00 del diumenge haurem de pillar tots els rellotges que anem trobant, i els hi haurem de dir que són les 03:00. Això què vol dir? Doncs que si bé la llum del dia durarà una hora més (ole, ole!) també perdrem una hora per dormir (puaj, puaj!)

Per curiositat… hi ha molts deuvosguardencs que tinguin rellotges ENCARA amb l’hora antiga? És a dir, que no van retardar-la en el seu moment, i que ara tornaran a anar bé? Jo per exemple, tinc el rellotge del cotxe encara sense canviar, o sigui que dilluns amb el canvi d’hora, tornarà a anar puntual! :)

Bé, i ara parlem de dues consultes dels deuvosguardencs que últimament m’arriben al mail! Primera… “Jun, què passa amb el DVGFM?” Doncs us he de dir que portem 9 programes gravats, i que en breu sortirem a la llum (a les ondes)! Paciència, paciència! Tan bon punt comencem a emetre per la zona de Vic, penjaré els programes a la web! I mentre el DVGFM no arriba… violència, sexe, fucking, simpsons, misses i noves tecnologies… al zapping!

I en segon lloc… “Jun, on és el ratolinet, que ja no surt mai?

Categories
Coses de la vida

La primavera… la sang altera!

Bé, ja hi som un cop més! Avui a les 18:26 (en breus instants…) començarà la primavera! Aquest any durarà 92 dies i 18 hores, i els dies s’aniran allargant poc a poc. Concretament el col sortirà dos minuts abans cada dia i es pondrà un minut més tard!

Però el més important de tot és que per la primavera la sang altera! Mireu per exemple aquest pobre noi, que amb la sang alterada s’ha gastat els diners de la seva nòvia en un… lloc.

I si encara voleu més senyals d’alterament de la sang, passeu pel Zapping… avui tenim sostens de caramel, l’abast de la revista MAXIM, i el paquet d’un tal Pollonen… vull dir Pöyhönen… que ens envia l’Eli, uns collarets de collons, i sobretot… molta sang alterada!

I a vosaltres què? La primavera us altera la sang? Esteu més especials, durant els tres mesos de l’estació de les al·lèrgies? I una pregunta totalment diferent… no creieu que la canalla que puja… cada vegada és més… ehem… espavilada? O_o’


(diàleg real amb una nena de 7 anys de l’esplai)

Categories
Coses de la vida

Un dia dura dos dies!

Avui m’he llevat a les 6 del matí, i he acompanyat a la Gemma a Blanes, que havia d’anar a fer unes coses. Sempre que condueixo a aquestes hores tinc uns pensaments molt profunds… avui he demostrat que un dia, en realitat dura dos dies.

Com pot ser? Però si el dia comença a les 00:00 i acaba a les 23:59, oi? Sí, però això només és vàlid per a les persones que s’estan quietes! Ara imagina’t que marxes a les Canàries al migdia. Quan arribes, has de retardar una hora el rellotge, i per tant el dia dura una hora més. Però… i si portem això a l’extrem?

El primer lloc del món on comencen els dies és a Kiritimari. Això està situat a 1º 52′ nord, 157º 20′ est, i ens portem 13 hores de diferència (per tant allà el dia comença 13 hores abans que aquí). I l’últim lloc on acaben els dies és a Hawaii, a 21º 19′ nord, 157º 50′ est. Ens portem 11 hores de diferència (per tant, allà el dia acaba 11 hores més tard que aquí)

Per tant, des del punt de vista del dia, aquest naixerà a Kiritimari i morirà 48 hores després a HawaiiCuriós, oi? Doncs encara és més curiós que tot i que entre aquestes dues illes només hi ha 2.000 quilòmetres de distància (anar i tornar a París) es porten una diferència horària de 24 hores!

En fí, tot plegat no deixa de ser una tonteria d’aquelles meves, que he decidit explicar-vos. Després de tot… perquè estan els blogs, sinó?

PS: Avui, al Zapping, monografia especial
“Què coi fotre un diumenge a la tarda”!!

Categories
Coses de la vida

Internet arreglat

Bé, ja tinc internet. Al final he reconfigurat el router, li he canviat el firmware, i unes quantes porqueries més (he merdejat tot sense saber què tocava) i ja tinc connexió de Telefònica a través el router inalàmbric de Terra… anda que si m’he d’esperar que m’ho arreglin ells… si vols estar ben servit, fes-te tú mateix el llit! Al final Timofónica se surt amb la seva i em quedo amb aquesta connexió (que per cert, de moment és més ràpida).

Abans de res, i primer de tot, passeu-vos pel Zapping, que està que crema! Marranades, imatges, el nou vídeo de l’Eli, i un fotimer de pàgines curioses per visitar! Ole, ole! Per cert, estic organitzant els links del Zapping en categories. Quines us agradaria que utilitzi? Per continguts? Per formats? Per gènere? Totes les idees són benvingudes ;) I tots els linkillos també!

Avui la Gemma ha portat a la seva neboda Nuri a casa. És la filla de sa germana. És la mar de mona… feia molt de temps que no jugava amb nens petits… i és que ja fa més d’un anys que estic fent d’auditor i des d’aleshores no he fet més de monitor d’esplai. Ja començo a tenir el mono! Potser a l’estiu faré unes colònies, o uns campaments! El cas és que ja oblidava com són, de monos, els nens… cada vegada més espaviladets… sobretot en la seva etapa preguntona…


…sempre es pot fer la
cirurgia

Categories
Fets

Planificant…

 

La idea era, que, com que plegàvem totes dues molt aviat, anar al gimnàs a les 6 de la tarda i recuperar totes les hores que no hem fet aquesta setmana mentre feiem petar la xerrada tranquilament. Però les coses van com van i no com les planifiques;

Aquest parell de protagonistes de Nissaga de Poder, s’han emocionat tant, que el primer que hem hagut de fer al veure’ns, ha sigut anar al ambulatori a buscar la pastilla del dia després.

Feia dos dies que a ella li havia marxat la regla, amb lo qual la probabilitat era gairebé nula, però la situació ja es prou complicada… Com perquè apareixin complicacions adicionals… Així que l’he acompanyat.

Hem aparcat el cotxe davant de la porta d’urgencies; un carrer amb una pendent cap amunt increible, amb els 4 intermitents.

Pensava que li la donarien al taulell que hi ha i prou… I no. L’han fet esperar, i s’ha hagut de visitar amb la doctora, que li ha fet unes quantes preguntes, li ha regalat un condó, i li ha fet prendre les pastilles.

Vinga, que ara si que podem anar al gimnàs, tampoc és tant tard… Som-hi.

Arribem al cotxe, i en tenia un aparcat just darrera. A sobre la co-piloto estava dins. "Merda, ja voràs que li dono ara al arrancar amb aquesta pedazo de pujada que hi ha… I tindrem bronca". L’arranco, puja 30 centimetres, i en baixa 50. Oh oh…

"Tranquila Xènia… va, tu fotali a tope". L’arrenco… pujo 40 cm, i el cotxe es para. Pero no es para de… calar-se, no. Es para d’una altra manera. De sobte. De forma incontrolada i incoherent. Que li passa? Ostia!! Pq s’encén la llum aquesta de la gasolina?! Si n’hi havia!!!! Haurà sigut per estar el cotxe en pendent i se n’ha anat tota cap a sota o que? ¿?

Tenim davant nostre, just a uns 7 metres, una corba a la dreta  que fa pla. Vinga, hem d’arribar-hi. Cada cop que intentava arrencar, suàvem mentre cridavem "vaaaaaa, si us plau si us plau si us plau!!!!!! va va va!!!" i… plup. Es tornava a parar. Vinga tornem-hi… "Vaaaaaaa! Aiaiaiaiaiai!!!!… plup." Clar, cada cop d’akests pujavem algo, però de tant en tant hi havia una baixada on perdiem tots els centímetres que haviem aconseguit pujar. La co-pilot del cotxe de darrera es deuria estar pixant. Mare meva, quan ho hem aconseguit… Quan hem aconseguit posar el cotxe en plà… Uf! Hem respirat taaaant profundament!!

Vinga, ara sí… Som-hi cap al gimnàs!! Primer anirem a posar gasolina amb el diposit ple per si de cas… Però encara tenim força temps.

Posem gasolina, i de camí… Sona el mobil.

"Pastelitoooooooooo com estaaaaaaaaaaaaaaaas!!!"

"Ai Xènia el que ens ha passat…"

"Que passa? Que ha passat??"

"Saps que haviem d’anar a Huesca a esquiar no? Doncs de camí… Quan anàvem per la Cerdanya… S’ha enfonsat el pedal del embrague i no tornava. S’ha trencat. Hem hagut de trucar a la grua, pero clar, no hi cabiem tots, aixi que als altres ens han pagat un taxi i ens han deixat a quí a la Nissan on arreglaràn el cotxe… I estem tots tirats… Tu per on estàs?"

"Jajaja!! Que tarats! No t’amoïnis, que ara us vinc a buscar!"

Ole ole!! Toootes les desgràcies juntes! I sort que no hem dit allò de "es que nada puede ir peor ya"; perque sinó fijo que es posa a ploure.

Quan hem arribat i els hem vist allà amb totes les maletes i la cara de frustració, no hem pogut fer res més que riure. Tenien moltes ganes d’anar-hi, ja fa temps que ho estaven planificant, i sempre surgia un imprevist o un altre; i ara que semblava que per fi… Pam! Apreten l’embrague en un canvi de marxa i es queda enfonsat jajaja… Son coses del destí, no s’hi pot fer res, només te’n pots riure… Perque la veritat es que feien gràcia. Hem estat xerrant molta estona mentre ens explicàven l’aventura, i quan ja havien acabat practicament… Just en aquell moment, ve la germana de l’altre amb el cotxe.

"O_O Que fan aqui? Us venen a buscar?"

"Sí.. Es que no sabia que ell us havia trucat tb… Marxem que anem a carregar totes les maletes!"

Dish!

Realment, era molt tard, però tot i així… hem anat al gimnàs. Un dia agotador… Però el propòsit… Complert!

Categories
Coses de la vida

Segon dia sense Internet.

Diu la tradició popular que la gana és llesta. Sabeu com estic connectat a Internet, en aquests moments? Doncs marcant un 901, a través d’un telèfon mòbil, que he connectat al portàtil, a través d’infrarojos! I funciona! O_o’ Aquí teniu la foto de l’invent.

El principal problema és que vaig a 9,6kbps, però bé, algo és algo… al menys puc fer un post. He de donar gràcies a Arsys, que m’han donat tota la informació per a poder connectar-me a través del mòbil, i he de maleir els ossos a Timofònica perquè “aún no le podemos decir cuando tendrá la conexión disponible“. QUE CABRONS! I mira que els hi he explicat que era una qüestió de VIDA o MORT!!

O sigui que ara estic connectat a través del Nokia, sense cap limitació de mobilitat… això fa pensar, eh? Segurament que d’aquí a uns anys, quan la velocitat d’internet a través de mòbil sigui la mateixa que l’ADSL (i no la merdeta que tenim ara, per molt que et diguin que és igual de ràpid) i estigui a un preu assequible, connectar-nos des de qualsevol lloc, només amb un portàtil de la mida d’un llibre! Us imagineu? Uoooo! Jo ho vull ja!! El futur és aquí!

En fi, avui no m’entretinc més, que això no és tarifa plana, i em sortirà per un ull de la cara (és trucada de mòbil… O_o’) o sigui que piro. Passeu-vos pel Zapping, que avui hi ha de tot. A més, ahir el vídeo que va enviar l’Eli va tenir tant d’èxit, que avui n’ha enviat un de nou! (Gràcies Eli!! ^_^) Ja sabeu que podeu enviar coses pel zapping aquí, oi? Pues apa, fins ara! Vaig a trucar a timofónica again! (Truco cada hora… hehehe… conseguiré la meva connexió!!)

Categories
Coses de la vida

Telefònica, que cabrons!

Jo només vaig trucar per PREGUNTAR…

 

QUE CABRONS!! Els f*lls de p*ta m’han tallat la connexió ADSL de Terra per tot el morro! No vaig firmar res! No vaig demanar res! Només vaig dir “DONCS NO HO VULL”… pues merda!

 

Truco a Terra: “Ui, pues “aquí” nos dice que usted ha pedido el cambio… no podemos hacer nada. Llame a Telefónica…” -_-

 

Truco a Telefónica: “Ah, usted no pidió ningún cambio? Ui, pues nos tiene que devolver el Kit USB con unas pegatinas que le mandaremos POR CORREO” ù_ú

 

Truco a Terra: “Hasta que no recibamos la anulación de cambio de Telefónica, no podemos reactivar el servicio, lo sentimos en el corazóng” ò_ó

 

Total, que per culpa dels cabrons aquests, ara estic fent el post des d’un cyber. En fi, passeu-vos pel Zapping, que hi ha un fotimer de coses, mentre torno o trucar-los i els amenaço de mort.

Categories
Coses de la vida

Somnis i euro porno

Arriben els Pornoeuros! Ole, ole!! Com? Que no sabeu què són? És molt fàcil! Són autèntics bitllets falsos d’euro, però amb una particularitat molt especial… han substituït els típics dibuixos carrinclons  per ties en boles. Us semblarà mentida, però el tema és que els colen! Mare meva! Tot va començar com una broma en aquesta web, i alguns listillos els van començar a fer servir per pagar a comerciants despistats… ais… qualsevol dia d’aquests els hi colaran els del Monopoly… u_u

El que sí que és autentic al 100% és el Zapping! Avui tenim els tràilers d’Scary Movie 4 i X-men 3, la nova Lara Croft, el mouse Axe, etc, etc… però una de les coses que més m’ha impactat són les oficines de Google! Un reportatge fotogràfic a l’interior dels despatxos! Mare meva de Déu! Jo vull una feina així! Però si fins i tot tenen billar, piscina, pista de tenis! Uoooo! O_O Seria un somni!

Parlant de somnis… us he d’explicar el meu d’aquesta nit, a veure si algú el sap interpretar… he somniat que una balena gegant (molt gegant, eh? Com del barça!) que s’estava cremant, volava (tenia unes ales petitones) pels aires i rebotava contra el terra (com que s’estava cremant, perdia estabilitat) com si fos una pilota, tot aixafant Premià de Mar i causant pànic entre la població. Sí, ho sé… és molt raro… algú em supera? Quin ha estar el vostre somni més estrany? És un somni premonitori? Les balenes acabaran per volar i aixafar el Maresme?

… ah per cert, quan m’he despertat he recordat un efecte secundari del gimnàs…