Demà és Sant Jordi, i si ets un noi estàs en perill de ser atacat pels salvatges venedors de roses. Aquesta és una tribu que el dia de Sant Jordi es reparteix per la ciutat en una mena de xiringuits, i que si t’apropes, t’ataca amb una rosa punxeguda i et demana que li compris, que només són 3 euros. Els pitjors són els d’entitats com esplais o escoles, que recapten diners per al viatge de fi de curs. Aquests ataquen sense pietat! Jo ho sé perquè hi he estat molt de temps!
I és per això que aquí us escric la llista d’excuses que NO s’accepten (perquè estan massa sobades) quan algú et vol vendre una rosa. Sobretot, no les digueu mai, que es veu el plumero.
– “Tinc pressa” -> Vaya puta merda d’excusa u_u’
– “Es que ara no porto diners” -> Si home, i què més?
– “Ja l’he comprat” -> Mentider! I què fas aquí?
– “Després torno i te la compro” -> HAA! HAAAAA, HAAAAA!
– “És que ella vol un llibre” -> Una mé! Vol una rosa, com totes.
– “No tinc nòvia” -> No vàlida. Regalala a la mare, o a una amiga.
I aquí teniu una llista de excuses originals, que sí que podeu utilitzar. No són gaire creïbles, però deixareu al venedor fora de joc per uns segons, i podreu marxar ràpidament!
– “Ja tinc la de l’any passat, la guardo en formol”
– “Es pot pagar a terminis?”
– “Sóc ecologista, i estàs cometent un crim! Assassí! Les roses són éssers vius!”
– “Sóc comunista i no crec en els diners, però te la canvio per sexe”
– “La habitación roja, la habitación roja!!” (i marxeu corrents)
– “La meva nòvia té una infecció al·lèrgica i això la mataria al moment”
– “Soy del PP, socialista de mierda!” (Si pots ser, amb veu de Rajoy)
– “Es que vull que me la vengui una tia buena / tio bueno a veure si lligo”
– “Prefereixo comprar-li un vibrador”
Espero que amb aquests consells pugueu passejar per les rambles sense acabar amb dos dotzenes de roses i 72 euros menys…. tot i que és clar… els venedors també tenen els seus truquills…
