…qui morirà, apart del Harry?
Déu vos guard! Recordeu que dissabte hi ha l’Otaku Expression, i que allà estarem amb el Harry Potra tot el dia. Podreu fer el freakie, portar coses per la revista, o venir només a liar-la una estona. Va, veniu, que criticarem a la Rowling per matar als seus personatges, o del que sigui. Us espero! Recordeu que és a la FARGA DE l’HOSPITALET.
Aquests dies estic de monitor en un casal d’estiu, amb nens de 6, 7 i 8 anys. Curiosament, quasi tots estan fent (o començaran) Primer de Primària. Gràcies a ells tinc moltes idees per a la Cristina, que avui compleix dues setmanes, tot reflexionant sobre l’actualitat.
Una de les gràcies de treballar amb aquesta edat, és que t’adones que en realitat, els adults som una versió complicada de nen. Els nens són més directes i simples, i reaccionen de forma més natural. Per exemple, si un nen s’enfada amb un altre, el més segur és que l’insulti o el pegui (i al cap de 5 minuts tornen a ser amics). En canvi els adults ens ho callem, i tot va per dins, de forma que anem cultivant un odi a foc lent. Els nens són com adults transparents. Pots veure si estan enfadats, tristos, envejosos, cansats, o frustrats. En canvi els adults hem après a dissimular i a mentir, i ja no podem saber què coi ens passa. Gràcies a Déu, tenim els psiquiatres! Ara entenc perquè tots tenen la mania de fer regressions a la infància! Per saber què ens passa.