Categories
Feina

3ª Entrega

 

Està decidit. Ella és la primera en saber-ho. Quan els altres li pregunten, ell encara contesta "todavia no lo se".

Sí, és el millor. Ella ho vol així, ha de marxar, això no podia ser de cap altra manera. Demà al matí ell marxa a l’altra delegació pq li expliquin com funciona tot plegat.

Aquesta tarda esta sent una merda. Ella està trista. Està molt trista. No somriu, no li fan gràcia les bromes de les seves companyes ni les sortides espontànies que tenen. Se’n va. Ara és en sèrio. Marxa. Quan arribi a la feina i miri al seu lloc, ja no hi serà. Perquè molestar-se en estar guapa cada matí? Ell ja no la veurà… Quan després de dinar vulgui gaudir de les converses de sobretaula que tenien, les haurà de recordar, perquè ja mai més tornaràn a ser reals.

És hora de plegar. Surten cap a fora, els dos saben que volen dir-se algo, però hi ha molta gent. Quan per fi es queden sols, arriba el bus d’ell. Ell la mira com dient… "m’anaves a dir algo, oi?". Ella fa que sí amb el cap i li deixa anar un "no te vayas…" amb molt de sentiment. Es separen.

La tarda no s’arregla. La nit no pinta millor tampoc. Parla amb una amiga pel msn dp de sopar. No té preu. Sempre l’anima. Ara ja no està tant trista. Se sent amb forces. La conversa ha anat plena de positivisme i de reflexions. Ella s’ha adonat d’una cosa molt important: No vol que marxi. Realment, no ho vol.

Ara l’invaeix la por. Una por tremenda. I no és pas por a estar-se equivocant al dir que no vol que marxi. Feia temps que no tenia tant clar un pensament. Tampoc li fa por el futur o el que pugui arribar a sentir per ell. Ni tant sols li fa por el que puguin dir els companys de feina si s’enteren. Res d’això li importa en aquests moments. La unica preocupació que té, la unica por, la única angoixa que la deixarà intranquila tota la nit, és la de no estar a temps de rectificar.

Categories
Feina

2ª Part…

 

Ella no pensava que era tant important per ell com per rebutjar una oportunitat així. Es queda flipant, i necessita unes hores… uns dies… per assimilar tot aixó que ha passat i que està passant. Sort que hi ha hagut el cap de setmana pel mig. Li ha anat molt bé poder-ho pensar desde diferents punts de vista… en calent… en fred… consultant-ho amb les millors amigues que té… amb el coixí… amb el insomni… veient-se reflexada en una serie de la tele… Sí, n’ha tingut prou. Ho té clar;

Sap perfectament que el millor és que marxi. Ojos que no ven… corazón que no siente (o cagarada que trepitjes, com diu ma mare… que possiblement tingui més raó ma mare que el dit popular, però d’això ja reflexionarem un altre dia). Un dia va decidir tallar amb això per uns motius molt clars, i sap que això és el que vol, sap que això és el millor.

Evidentment no li ho dirà tant clarament. A buen entendedor, pocas palabras.

"Que has decidido?"

"No… Yo no soy nadie para decidir esto, tienes que decidirlo tu, poner las cosas en la balanza y escojer lo que mas te convenga…"

"Ya las he puesto, y ya lo he decidido, si solo puedo mirarte, me voy; si me das mas, me quedo. "

"En realidad creo que es mejor que te vayas. Es una oportunidad muy grande y no quiero que la pierdas por mi. Esto va a ser un placer inmediato, pero irte puede suponer algo mas grande a la larga en tu vida. "

"Yo… ya lo he decidido, ahora voy a decirselo al jefe, pero… Quiero que tu me digas claramente si la situación cambiaria o no…"

"Que has decidido?"

"Contestame…"

"No, dimelo tu"

"Me voy"

"Si?"

"Si"

"Lo sabia"

"(mirada de "que hi farem")"

Categories
Fets

Cuba!

Primer treure’m la pols i les terenyines…

I ara… Per feina!

 

Un bon dia, ma mare em comenta la idea de marxar de vacances a Cuba. Fantastic! Emoció intriga, dolor de barriga… Nervis, maletes, hores de viatge…

Tot estupendu i fantàstic. Les terres d’allà, increibles, les platjes, millor encara, i la gent, millor que les dues anteriors juntes (sí, vaig conèixer un cubano).

Tornem. Li explico a la meva amiga Raquel lo genial que ha sigut tot, i fa; "perquè no anem nosaltres dues al agost?". Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!! Fantaaaaaaaaaaaaaaastic!!!! (Merci halcon viages, por esos 6 meses sin intereses)

Ara que sé el que és, el que hi ha, i tinc la certesa de lo increiblement bé que ens ho passarem, tinc el doble de nervis, el doble de emoció, el doble de intriga, i el doble de dolor de barriga.

Tot estupendíssim, i fantastiquíssim… o casi.

Els vincles afectius amb el cubano, creixen per moments. El primer cop va ser algo impactant i sorprenent, pero ara ja el segón, va ser de boig.

I ara no em ficaré a fer un discurs cursi sobre l’amor, però el que sí es cert, es que no pots dir mai "de este agua no beberé" perqué… Per boques, pam. Ets la primera que hi acabes bebent.

Jo sempre deia; "mai em casaré".

 

Categories
Coses de la vida

Busquem a la Berta Fontanals?

Avui, en plena festa major de Sabadell, en Jan ens recomana la història d’un gat força diferent al DoraEMON o del Sr. Gat! Es tracta de Blacksad, detectiu i guardaespatlles ocasional, d’un parell d’autors espanyols que van haver d’anar a França per a destacar! Molt recomanable!!

Pel que fa als anuncis, hi ha un deuvosguardenc que busca feina, un que busca un Mac dels vells, i una deuvosguardenca que busca a una amiga de quan era petita. Només sap que era de Vilanova, i que si no recorda malament es diu Berta Fontanals. Us imagineu que es troben? Ohh, el DVG seria una mena de “Quien Sabe Dónde“, aquell mític reality show on tothom buscava als seus éssers estimats, pertuts pels puestos!!

Però si no teniu cap Mac, ni feina, ni us dieu Berta Fontanals, no passa res! Encara us podeu passar pels fòrums, a dir la vostra. Actualment el fòrum de tios buenos ha tingut una important revifada. Serà perquè el Ferran ha creat el seu propi blog de tias buenas? Ah, no se sap! Però si preferiu una bona lectura, sempre podeu anar directament al fòrum de recomanacions literàries!

Finalment, i com que és dissabte, si el que passa és que teniu mandra d’escriure, i només voleu veure coses curioses, el vostre lloc és el Zapping. Avui carregat d’imatges estranyes, software gratuït, faldilles per homes, hòsties per un tubo, el monitor més llarg del món, i d’aquí a una estoneta, penjaré una història de… melons. u_u

PS: A, per cert… que sembla ser que TV3
deixa d’emetre
OnePiece… és cert?

Categories
Coses de la vida

Deubloguard!

Mentre la Paola em mata, afegeixo un nou DVG artesà, que ens envia la Meri, de casa d’un amic seu de la Cerdanya, i una fantàstica matricula DVG de s’Agaró, enviat per Mirnin! Ole, ole! Moltes gràcies a les dues per a ampliar la Galeria Pels Puestos!!

Us comunico que acabo de crear una nova pàgina amb una llista de tots els blogs que hi ha aquí hostatjats al DVG, però que no porto jo directament, sinó altres persones molt més de fiar! Va començar la Xènia amb el seu Cuac, explicant les seves peripècies, i després es va afegir en Jan amb el seu il·lustrat núvol d’aire. Amb el temps, va aparèixer la Sònia i el Ferran, tractant el sexe i l’erotisme des de dos punts de vista força diferent, i finalment l’Adriatip ha afegit un punt de tecnologia geek a tot plegat! Aquí els teniu:

Ja sabeu que si teniu alguna bona idea per a un blog, m’ho podeu dir, que el muntarem! O també podem fer una secció (com per exemple els còmics,  zapping, el fòrum, el calendari, o els anuncis). Només cal una idea i constància! :)

Per acabar, vull destacar aquest fòrum on en kakashienc ha descobert un tal Jun que dibuixa hentai, i aquest altre on es parla de gustos culinaris (no de culs, sinó de cuina). Pel que fa al Zapping, doneu-li un cop d’ull, que avui porta teletiendas, imatges, youtubes, pits (a la nit), i un gat posseït per satanàs. Tot molt digne de veure!!