Primera part, segona part, tercera part, quarta part, i aquí les teniu totes 50!
Va, vinga! Seguim a veure si arribem a les 100??
36 – Si al “nen de la mare” li donen panses, figues, mel, olives, i mató… no es morirà d’indigestió?
37 – Què dimonis vol dir “xarrampim, xarrampim, xarrampia”?
38 – D’on dimonis surt el “fum, fum, fum”? De l’aureola en contacte amb la palla de l’estable?
39 – Josep (el que es va casar amb una que deia que era verge però que l’estimava a ell) era molt, molt crèdul, oi?
40 – Per què en “Els Pastorets” els dimonis parlen de les llums de Nadal si no varen existir fins 2000 anys més tard?
41 – Us heu fixat en què Josep, Maria, Jesús i l’Esperit Sant formen una família gens tradicional? I l’Església què en deu pensar?
42 – si la verge maria kan estava embarasada era verge… va ser desvirgada pel seu fill?????
43 – Què té a veure allò de “tam patatam que les figues són verdes, tam patatam que ja maduraràn, sino maduren el dia de pasqua maduraràn el dia del Ram?”… No deien que Jesús era un mort de gana? Tanta mel i tant mató, tantes olives, panses, figues i nous, i segur que el nen s’alimentava de l’aire.
44 – I què pinta el Dimoni Escuat? Seria Sant Josep tot cabrejat sense membre viril per un cabreig de la Verge? ¬¬’
45 – Quin nivell de colesterol tindrà ja la Tia Pepa, amb tants talls de gall, porc i d’altres carns que li donen?
46 – Com pot ser que Maria tingues “Los cabellos de oro y el peine, de plata fina” i el nen nasqués a un estable abandonat de la mà de Déu?
47 – I per cert, perquè Déu, com pare del fill que és, no va habilitar-li un espai més digne per neixer?
48 – I com sabien els autors de “Dolces Campanes”, que aquestes són dolces? Que les van tastar, abans de fer la lletra de la nadala?
49 – A la cançò, “Allà dalt de la muntanya”, perquè diuen: Que Jesús ja és nat i es viu? Que no s’ho creien els pastors? Que hauría de haver nascut mort o què? Quins pastors més gores!!!
50 – Perquè el rabadà no vol anar a veiure el nen Jesús? És ateu? I els pastors perquè insisteixen tant? Que el deixin en pau, hosti!