Llavors em truques. Ens passem la nit parlant perque quan em penjes, em tornes a trucar.
Ara tot és diferent. Te’n adones de que t’agrado més del que et pensaves. Tens ganes de tocar-me, de dormir amb mi cada dia abraçats. Em demanes que vingui. M’ho tornes a demanar. M’ho demanes si us plau. No vinc. Em preguntes si tinc ganes de veure’t, si tinc ilusió. T’ho nego tot. No vull res, no tinc ganes de res. Em dius que et faig mal.
I així a tu, se t’acaben els arguments i les forces per seguir insistint; i a mi, se m’omple el cap de dubtes i confusió.
Quan t’estàs menjant algo amb molt de gust, i t’ho prenen, mous cel i terra per recuperar-ho en aquell precís moment, però al rato, ho hagis recuperat o no, la gana marxa.