Ah, sí! Avui hem fet la versio Quino del DVG, l’inefable creador de Madalfa. Per cert, sabíeu que es diu Mafalda perquè la condició dels patrocinadors era que els noms de tots els personatges comencessin per “M”? Eren la casa d’electrodomèstics Mansfield. D’aquí Mafalda, Manolito i Miguelito. Però després els patrocinadors varen deixar d’existir (van anar a pique) i en Quino va posar els noms que li va passar pel forro. En fi, que al igual que en Popeye, tot va començar com uns dibuixos per a patrocinar algo, però després va triomfar més el còmic que el producte.
Bé, però és a en Jan a qui li toca parlar de còmics… no li trec la feina! Jo parlaré d’altres coses, com per exemple de la MiA, que en el Diari Vermell ens explica el seu somni del raval… evidentment un somni molt i molt… vermell! Però hi ha altres coses! Per exemple el Multiblog, avui ple de sobirania i progrés, 
el consell d’utilitzar l’internostrum, un força bon traductor, la segona part de la bogeria dels britànics, o les peripècies de la Miyucchi per participar al Segon Concurs de Manga de Norma!! Un fotimer de temes ben eclèctics, d’uns deuvosguardencs ben eclèctics!!
També hi ha la ració de Zàpping corresponent, amb teclats d’una mà, sofàs infinits, aparcaments forçats, un projector estelar que és la pera, una de gats, bitllets de 100 trilions de marcs, i tot de coses pels puestos!! En la vessant més geek, el TecNovetats us parla del iRemotePC, i del Zirr.us, un parell de programes força curiosos!
Ah, i pel que fa al fòrum, destaquem un parell de fils prou interessants. En aquest, s’intenta fer una quedada al xat, ja que mai coincidim a la vegada, i en aquest altre, s’està fent el conte amb 4 paraules! Una mena d’història interminable, com la que ja vàrem fer en el seu moment, però en la que tan sols pots escriure 4 paraules cada vegada que et toca! Us poso com comença, per a veure si us enganxeu…
“Hi havia una vegada, una àvia que estava pelant patates al porxo, mentre parava el sol.
De sobte aparegué un mico que caminava amb un bastó verd que portava un dibuix de…”