Marxar

 

Brutal! Fantastic! Estupendu!

Tinc uns nervis per tot el cos desde fa 3 dies, que provoquen en mi, entre un stat de shock i un subidón d’adrenalina barrejat amb un flotar pels núvols i finalment un sentiment de "encara no m’ho crec".

M’independitzo!!!

Jo. La Xènia. Independitzada. Independitzada YA!

Aprofitant el dinar familiar d’avui, ho explicava a tots; la iaia deia que no aguantaré ni un mes, la tata em recomanava que no pinti una paret de cada color (pq es un coñazo les juntes), l’altra em desitjava "sort en l’aventura", i mentre ma germana i ma mare es sortejen l’espai de la meva habitació per posar els seus trastos, jo encara flipo de que això sigui real.

M’està encantant això. Lo pitjor serà estar lluny de ma germana… Pero ja la raptaré!

 

 

 

 

Un pensament a “Marxar

  1. _Mò_

    q wai q tornis a escriure!
    a veure com t va vivint sola, ja ho havies probat mai abans? no és fàcil, oi?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *