Es que tinc tants nervis que no puc ni respirar amb normalitat. Es com si l’aire se’m quedés a mitjes, i abans d’expulsar tot el que tinc dins, ja estigués inspirant de nou. No em puc relaxar per menjar, ni tampoc per conduir, ni tant sols per enviar un sms informatiu normal. Tot està carregat d’eufòria, d’emoció, de felicitat, i d’una força brutal que jo no sé pas d’on surt, ni com és possible que surti (ni tampoc on s’amaga quan estic de baixón i la busco!)
Aquesta tarda he anat a comprar el llit i la taula pel pc. Com que vaig accelerada, ho he anat a mirar a dos llocs, i com que el segón era més barato; ho he comprat. M’he flipat, i els he demanat que m’ho portin dilluns que ve. Dilluns!!! Encara que de treure els trastos que hi ha a l’habitació, posar-los al container, i pintar les parets!!
Demà al matí vaig a comprar la pintura. Volia pintar una paret de cada color, pero és massa feina estar precisant a totes les juntes. Tota del mateix. Encara no sé quin… Però serà tota del mateix. Potser blau… o taronja… o verd… o lila… Buf, no sé si estic en condicions de prendre una decisió tant important en el meu estat de flipadesa que porto a sobre. Potser un relaxant anirà be…