Un pis té moltes complicacions…
Ja se’ns ha espatllat el desagüe de la pica (hi tenim una galleda pq quan fregues els plats, cau aigua pel tub), se’ns va descongelar la nevera (i el congelador!) i tooota la cuina era una piscina (i tot el menjar una massa pudent) alhora que ens va deixar de funcionar la rentadora i el forn (sí, es que se’ns va saltar un plom que conecta aquestes tres coses i no ens vam adonar…), les cadires del menjador se’ns desmonta cada dia una, també se’ns va espatllar la tele (sort que l’Arnau va posar la seva al menjador), i ja la última, es que els veïns de sota, han d’anar amb paraigües pel pis.
Resulta que els de sota de sota (es a dir, els del entresuelo), es van queixar de que els hi queia aigua. De que els hi queia molta aigua. Clar, a sota (es a dir, al primer pis), no hi viu ningú, els propietaris viuen a Alemania. Els van trucar, resulta que aquí no hi tenen familiars ni amics ni ningú que tingués una clau del pis, així que han vingut expressament des d’Alemania per veure que passa.
El pis feia 3 anys que no s’obria, així ke era un festival de merda, barrejat amb uns mobles ronics i vells, i afegint el detall de que res estava sobre el terra, tot flotava sobre aigua. El sostre estava apunt de caure. La gotera era inmensa. Clar, a nosaltres ens han tallat l’aigua, i tenim als fontaners arreglant-nos tota la pesca. Es veu que es culpa nostra. Tenim una tuberia rebentada.
El wc, son runes ara mateix. No se que coi fan, ni tampoc per quant de temps en tenen… El que sé es que ens han aconsellat marxar a casa nostra (cadascú la seva, clar) a viure… Com a mínim fins que tonrem a tenir aigua corrent, perquè clar, no podem fer res; ni rentadores, ni fregar plats, ni tirar de la cadena, ni dutxar-nos… Res de res.
(Mira; encara sort que no vam triar a cap nou company de pis xD)