Soc super tonta.

Saps allò que fas algo i dius: osti tu, pero, com soc tant tonta??? Doncs així de tonta soc.

Ahir x la tarda, sona el telèfon a casa;

"¿Es usted la señora de la casa?"

"Si, soy yo"

"¿Te puedo tutear?, pareces por la voz joven…"

"Si, como no" (making friends…)

I aquí va començar tot. La tia em diu que es per fer una enquesta de l’aigua del nostre poble. Em fa unes quantes preguntes, i seguidament amb molta gràcia i molt habilment, em comença a fer preguntes, (edat, feina, habitants de la casa…) i per finalitzar, em diu que demà (es a dir, AVUI!!) m’envia a un noi per fer-nos una demostració de la qualitat de l’aigua. Llavors clar, ja em vaig començar a espantar, i vaig començar a reaccionar de tot lo mal fet que havia fet donant tanta informació, i la volia esquivar i borrar i rectificar i anar amb la màquina del temps 10 minuts abans per no haver dit el que va sortir per la meva boca i li vaig dir:

"Escucha… que como ya te he dicho, somos jovenes y vamos muy mal de dinero… que si es para vendernos algo dejalo pq asi no pierdes tiempo tu ni nosotros"

"No no, es solo para saber vuestra opinión en la demostración de agua, no es para vender nada"

Bufffffffff…. Ja no podia fer res… Era massa tard…

"Vale, entonces recuerda Xènia que mañana a las 20.30 vendrá mi compañero para haceros la demostracion, que durará entre 30 y 40 minutos".

 

Diossssssssssssssssssssssssssss. Es pot ser tant subnormal?!?!?!

 

Ademés avui m’he compromes a sopar a casa la mama… així que m’ha tocat trucar per telèfon als meus companys de pis en plan; "eeeeeeeeeeeeeei, no obriu a ningúuuuuuuuuuuuuuuuuuuu, que ens volen fer una demostración del agua, pero es tot molt raroooooooooo, dp us ho explico, pero no agafeu el telefon ni obriu la porta a ningú; diguin el que diguin…. s’han equivocat!!!".

I ara quan arribi a casa em fotran una bronca que fliparé, i ben merescuda… Bueno, o potser no… En qualsevol cas… ja us ho explicaré!