Sí, sí… finalment he decidit que a la botiga hi vendrem de tot. Llibres, còmics, pelis i videojocs. Els vostres arguments m’han convençut!! De fet, fins i tot n’hi ha alguns que ja havien apuntat aquesta possibilitat de vendre de tot! Però tot just estem al principi d’una nova etapa! Estigueu al tanto, que els propers dies seran crucials pel desenvolupament argumental del DVG!

Pel que fa al nou estil (temporal?), estic content que us hagi agradat!! La veritat és que a mi també en convenç molt més que l’anterior. A més, ara estic dibuixant els esbossos de les properes tires, i els personatges cada vegada queden més bé. Durant els propers dies decidiré a veure si el continuo utilitzant.

I ara passem als temes deuvosguardencs! Primer, explicar al pobre joanlopes que em vaig oblidar de mencionar el seu cumple i no del de la Lola, perquè resulta que aquesta és ma germana, i clar… com per oblidar-me del seu cumple… m’hagués assassinat! Recordeu que per afegir el vostre cumple (o lo que sigui), ho podeu fer aquí! I si ja l’heu posat, us podeu entretenir mirant gronxadors per cagar-s’hi, conèixer a l’Einstein Monroe, contribuir amb l’Askatasuna a escriure la història del DVG, veure la nova Mama Noela, o fins i tot xatejar amb tothom!! Apa, fins ara! Vaig a dibuixar un rato més!

Bueno, doncs resulta que l’altre dia vam tenir 3 visites més de candidats per llogar l’habitació buida. Una a les 20h, l’altre a les 20:15h i l’altra a les 20:30h. Era com organitzar una consulta al metge, va ser divertit, ens vam sentir solicitats.

La primera va ser una noia… normal (que ja és MOLT) de 20anys. El segon un noi molt peculiar, que només va pronunciar 3 frases en tota l’estona que va estar a casa:

"Hola"

"Doncs ja l’he vist, ja us diré algo"

"Adeu"

De veritat que hi ha gent molt molt rara… Pero molt, eh? Ademés va ser super incòmode pq navem tots 3 davant seu ensenyant-li el pis "aixó és el menjador", "aixó es la cuina", i ell l’unic que feia era que si amb el cap. El deuríem intimidar potser… De fet ha sigut el primer que sembla que no li hagi agradat el pis.

El tercer va ser un altre noi, que deia que era argentí, però d’argentí tenia poc, per mi que era entre Colombiano i Japonés. Era molt molt pesat, i acabava totes les frases com el Flanders, amb "ito-ita-illo-illa…". El company se’ns va presentar amb traje i corbata (si ho va fer per impresionar-nos, em sembla que la va cagar), i va quedar super encantat amb l’habitació.

Vam reflexionar… i després "de mucho deliberar", vam decidir trucar a la noia normal pq fes les maletes i vingués quan vulgués. Es que sinó no ens decidirem mai… Perquè aixó es molt difícil, i visto lo visto… Total, si un cop a casa ens n’adonem de que es lo peor de lo peor, sempre la podem fer fora… Tampoc es tant greu, no?

Lo important sería saber si vindrà o no. Quan la vam trucar, ens va dir que ara mateix encara no podia, que seria d’aki 5 o 7 dies, i que ja ens trucaría. :?