Categories
Coses de la vida

Preparatius de… el Sr. Gat!

El Sr. Gat (imatge mida avatar msn) sempre ha tingut una facilitat enorme per a barrejar els negocis amb l’erotisme… i no és per a menys, ja que la veritat és que això sempre ven. De tota forma, no li agafeu gaire carinyo a la noia wii, perquè amb la Gemma de jefa, no li auguro una llarga presència a la botiga. Uoo! Ja tinc ganes d’obrir la botiga!! Recordeu que si us voleu posar al dia de l’argument, aquí comença la temporada.

I avui, després de gaudir dels encants de la wiigirl, podeu gaudir d’altres encants, la cançó de l’estiu segons l’Èric, que si bé és horrorosa, també hi surten noies poc lletges. Podeu també crear el vostre propi rasca rasca, cremar roda al menjador de casa, l’adeu a la feina de fotoperiodista del Jan, i el fòrum destacat del dia, on comentem la noticia que als EEUU han donat una llicència d’armes a un nadó d’onze mesos. I és que el món ta fatal!

Categories
Coses de la vida

Preparatius de… la Gemma!

Eh, això ja està en marxa!! Quins nervis! Durant els propers dies, podreu ser testimonis de com es munta el negoci, pas a pas. He decidit dedicar unes quantes tires a la preparació de cadascuna de les 4 grans àrees de negoci (llibres, còmics, pelis videojocs), i si avui eren les pelis de la Gemma, demà… el Sr. Gat!

Pel que fa a l’estil, cada cop n’estic més content. Els personatges ja comencen a tenir carisma, els freqüents canvis de roba em motiven molt, la Gemma cada cop està més bona (el dibuix de l’esquerra és mida avatar-msn), i he redissenyat en Jan, que no em convencia del tot. Encara he de treballar el perfil, però la idea del mocador al cap em convenç força, ja que molts cops el porta… crec que li deixaré fix.

I els temes destacats del dia, són els diorames sabatils, els 10 últims segons de tots els capítols de La Nova Generació, la simpàtica i no gens lletja Denise Milani, el fòrum per enviar el vostre art, i el calendari que ens anuncia que la setmana que ve és el dia de l’orgull freakie, i que hi ha dos deuvosguardencs que fan anys!!

Categories
Coses de la vida

Peaaazo local!

Uooo, quina ilu! Any nou, vida nova, local nou vida nova! I és que estrenar coses sempre fa ilu, eh? És com quan et canvies el cotxe, et mudes de pis, o renoves els mobles. Fot ilu, osti! I penses “aquest cop tindré et cotxe ben net sempre, des del principi”. Però poc dura aquest bona voluntat. I poques dies després d’estrenar-lo, ja torna a ser la jungla que era el seu antecessor. Però bé, les intencions són el que conten! Esperem portar el negoci amb la mateixa ilu que el comencem!

I ara anem a pels temes del dia! Comencem amb VigóTV, del mestre Vigó, un curiós compte enrere de pel·lícula, com apagar l’ordinador a lo complicat, i una curiosa recopilació del que els nens entenen per “fer-se gran” que vol molt la pena. Després, podeu passar a la zona prohibida, vermella i fosca (o sigui, xula) on podreu repassar la gastronomia melonera del Ferran, el Sr. i la Sra. Smith en boles. Al tanto amb els llavis de l’Angelina Jolie de petita… eren igual que ara!

I atenció… el quart spoiler del Senyor de Zapp!!

Categories
Coses de la vida

Noms, noms, noms!!

Ah, un gran què, això de posar-li el nom a la botiga. No entenc com els de l’FNAC li varen posar així!! Què coi vol dir FNAC?? Sembla el soroll d’un esternut d’aquells interromputs, no? O elCorteIngles…. nosaltres perquè ja hi estem acostumats, però no si ho analitzeu fredament veureu que és lleig del cagar. Per no parlar de les antigues Galerias Preciados… mare meva. Aquí s’hi acostumen a posar cognoms o variacions, rollo Miró, Milar, Condis… però  el tema seria buscar algo més original no? Després de tot, som deuvosguadencs!

De totes formes, hem de vigilar no posar un nom lleig com el del “Timhotel, el hotel donde te timan”. En fi, el que ja ha quedat clar amb la “telepatia” de la Gemma és que no es dirà “Pits Grossos”. I mira que quedava bé, eh??

Apart de pensar el nom, també podeu conèixer a la secretària del Ferran, una web que recopila curiositats, el conte de la germana Miyuchi, titulat “Els fruits de la terra. Quin és el secret?”, espectacles amb cavalls, tricicles amfibis, cocacola centenaria, sofàs que pillen els 150 km/h, i per acabar d’arrodonir-ho, un interessant debat que va iniciar ahir l’amic Rigola, sobre la Tania Dervaux, que promet mamades (altrament dit fel·lacions), a canvi de vots. Em pregunto a quina política d’aquí li funcionaria, això?

Categories
Coses de la vida

Suborn !!

Ahh, se la sap llarga, aquesta Gemma!! I a sobre, m’he quedat sense pressupost pels llibres de butxaca!! Però bueno, el que importa és que tot va vent en popa, i que ja estem comprant les existències! Demà ultimem detalls, i aquest cap de setmana ja podreu veure el local!! Evidentment, totalment buit, i amb tot  per fer encara, però bé, és emocionant!

I en el repàs de rigor deuvosguardenc, podem trobar un altre suborn, basat en el sexe oral a canvi de vots, el mític cartell de WANTED personalitzable, els premiats dels premis 20blogs, crear una miniweb amb xiclets.net, instruccions de com fregar-te bé el pectoral a la dutxa, el cavaller fosc (àlias Batman), i la recepta dels torrons de crema cremada. Mare meva, quin fotimer de coses!!

Categories
Coses de la vida

Control del pressupost!

Bé, sembla ser que el cop d’estat de la Gemma ha estat validat pel Jan i el Sr. Gat, i ella portarà els comptes del negoci… segurament que estan en més bones mans que no pas les meves!! El proper pas serà comprar totes les mercaderies i muntar la botiga! Uooo quins nervis!!

Pel que fa al DVG, avui podeu veure unes ulleres súper geek, conèixer el multibuscador Sputtr, el Tetris en 1 dimensió, les tetes en 2 dimensions, i si us passeu pel fòrum, podreu escriure la història del DVG, fer propaganda dels vostres blogs, o contribuir al diccionari de catañol, se sempre utilitza el nostre amic paleta!

Categories
Coses de la vida

El vestit de la sort

Suposo que  ningú se sorprendrà si us dic que finalmenr el banc SÍ ens ha concedit el préstec. I és que evidentment, hi he anat amb la Gemma i el seu “vestit de la sort”, i el director de la sucursal no s’ha pogut resistir! Així doncs, demà comencem a muntar el negoci! Negoci que per cert, encara no té nom, tot i que de moment hi ha moltíssims suggeriments vostres. Durant els propers dies, l’escollirem entre tots!

Però en aquest món, no tot són negocis! També hi ha altres coses, com per exemple les noies amb morbo del Ferran, el tren més llarg del món, les tortugues ninja, els gols curiosos, les entrevistes per trobar company de pis, un fòrum on fer propaganda del vostre blog o web, o del debat de “LoL” versus “XD”. Com podeu veure, tot són qüestions bàsiques i transcendentals per la existència humana. O no?

Categories
Coses de la vida

Cal escollir el nom de la botiga!

Doncs sí, una de les coses que més em costa de fer en aquest món de Déu, és escollir el nom de tots els projectes que enjego. I és que el nom és MOLT IMPORTANT!!

S’ha de intentar plasmar la idea de negoci, per a que els peatons que passin per davant, sàpiguen ràpidament que poden trobar allà dins. Així que… endavant! S’obre la veda! Podeu proposar els noms que vulgueu per la botiga! Els podeu enviar a través del formulari, o en els comentaris! Recordeu a la botiga hi vendrem llibres, còmics, pelis i videojocs.

I ara, repassem l’actualitat deuvosguardenca! Per començar, doneu un cop d’ull a un canvi radical via photoshop, a una casa rollo hobbits de debò, o al manual de pastissos de Màrio! Després repasseu el calendari, on veureu que aquesta setmana és el cumple de la Tania, i si voleu, atreviu-vos a conèixer a la Ramona Chorleau, que fa honor a aquella mítica cançó que diu “La Ramona es pechugona tié dos cántaros por pechos”. I en els fòrums, apart de poder contribuir a muntar la Història del DVG, avui destaco el mític tema de frases cèlebres de professors. I és que tothom té profes d’aquells que n’han dit alguna grossa, de molt grossa!!

Categories
Coses de la vida

La decisió!

Sí, sí… finalment he decidit que a la botiga hi vendrem de tot. Llibres, còmics, pelis i videojocs. Els vostres arguments m’han convençut!! De fet, fins i tot n’hi ha alguns que ja havien apuntat aquesta possibilitat de vendre de tot! Però tot just estem al principi d’una nova etapa! Estigueu al tanto, que els propers dies seran crucials pel desenvolupament argumental del DVG!

Pel que fa al nou estil (temporal?), estic content que us hagi agradat!! La veritat és que a mi també en convenç molt més que l’anterior. A més, ara estic dibuixant els esbossos de les properes tires, i els personatges cada vegada queden més bé. Durant els propers dies decidiré a veure si el continuo utilitzant.

I ara passem als temes deuvosguardencs! Primer, explicar al pobre joanlopes que em vaig oblidar de mencionar el seu cumple i no del de la Lola, perquè resulta que aquesta és ma germana, i clar… com per oblidar-me del seu cumple… m’hagués assassinat! Recordeu que per afegir el vostre cumple (o lo que sigui), ho podeu fer aquí! I si ja l’heu posat, us podeu entretenir mirant gronxadors per cagar-s’hi, conèixer a l’Einstein Monroe, contribuir amb l’Askatasuna a escriure la història del DVG, veure la nova Mama Noela, o fins i tot xatejar amb tothom!! Apa, fins ara! Vaig a dibuixar un rato més!

Categories
Coses de la vida

Entrevista final?

 

Bueno, doncs resulta que l’altre dia vam tenir 3 visites més de candidats per llogar l’habitació buida. Una a les 20h, l’altre a les 20:15h i l’altra a les 20:30h. Era com organitzar una consulta al metge, va ser divertit, ens vam sentir solicitats.

La primera va ser una noia… normal (que ja és MOLT) de 20anys. El segon un noi molt peculiar, que només va pronunciar 3 frases en tota l’estona que va estar a casa:

"Hola"

"Doncs ja l’he vist, ja us diré algo"

"Adeu"

De veritat que hi ha gent molt molt rara… Pero molt, eh? Ademés va ser super incòmode pq navem tots 3 davant seu ensenyant-li el pis "aixó és el menjador", "aixó es la cuina", i ell l’unic que feia era que si amb el cap. El deuríem intimidar potser… De fet ha sigut el primer que sembla que no li hagi agradat el pis.

El tercer va ser un altre noi, que deia que era argentí, però d’argentí tenia poc, per mi que era entre Colombiano i Japonés. Era molt molt pesat, i acabava totes les frases com el Flanders, amb "ito-ita-illo-illa…". El company se’ns va presentar amb traje i corbata (si ho va fer per impresionar-nos, em sembla que la va cagar), i va quedar super encantat amb l’habitació.

Vam reflexionar… i després "de mucho deliberar", vam decidir trucar a la noia normal pq fes les maletes i vingués quan vulgués. Es que sinó no ens decidirem mai… Perquè aixó es molt difícil, i visto lo visto… Total, si un cop a casa ens n’adonem de que es lo peor de lo peor, sempre la podem fer fora… Tampoc es tant greu, no?

Lo important sería saber si vindrà o no. Quan la vam trucar, ens va dir que ara mateix encara no podia, que seria d’aki 5 o 7 dies, i que ja ens trucaría. :?