En Jan ja ha anat a veure Indiana Jones!! I de moment, ens diu això:
“Ei! He pogut anar al passi de premsa! Només un parell de coses: ÉS l’INDY. Però amb un sabor estrany. No només pel canvi d’època, que també, sinó pel rerafons. Jo sóc més amant del Graal o l’Arca que de les calaveres de cristall i el que en deriva. Deixa una mica fora de joc, tot plegat. Però també hi ha massa tema digital (formiguetes digitals i xorrades similars que canten molt, dignes de LA MÒMIA però no pas de l’Indy) i alguna escena un pèl avorridota… però en general és l’Indy de sempre. Més vell i nostàlgic, però amb el punt d’ironía en acció a tot drap.
Ha tornat per dir-nos adéu, resoldre alguns cables penjats i fer-nos somiar de nou en una època on totes les pel·lis, per més ximpletes que fossin quant a plantejament, esdevenien clàssics “instantanis”.”