Aquests dies de vacances, intento escriure al menys un capítol cada dia del nou llibre de Kadingir. Sempre intento que cada capítol, així com qualsevol història, tingui un inici, un nucli i un desenllaç. I tot plegat, d’unes deu pàgines (de llibre) com a màxim.
Normalment (tot i que hi ha excepcions) m’agrada començar amb un diàleg, sense situar el context, i després d’un intercanvi de frases que marquen de què anirà el capítol, descric el context on està passant tot plegat. Tot i que no sempre és així! Però intento deixar ben ràpid qui serà el protagonista, o de què anirà el tema. El nucli podríem dir que és el gran gruix del capítol… Hi ha vegades que és molt dialogat, i hi ha vegades que és més descriptiu… això va com va, en funció del capítol. Pel que fa al final, sempre busco que l’últim paràgraf, o la frase final, tingui ganxo, sorpresa, o si més no que sigui particularment especial. Evidentment, no sempre es pot!
Quan començo a escriure un capítol, ja tinc en ment de quin tipus serà. La classificació jo que en faig (és meva, molt personal i criticable) és: acció, descobriment, intriga, i humor. Si el capítol que tinc pensat no transmet res d’això, millor replantejar-lo que escriure per escriure. Però per a mi no hi ha res més avorrit que llegir un capítol on no passi res, ni que no et “transmeti” alguna emoció.
Més endavant, en un altre post, ja us detallaré els quatre tipus, però aixi ràpid, podriem dir que en els capítols d’acció “passen coses” trepidants, emocionants i normalment, explosives. En els de descobriment explico coses noves del planeta Ki, de la seva geografia o dels seus peculiars habitants… en definitiva, amplio l’univers. En els d’intriga creo una certa tensió per a alguna cosa que s’ha de resoldre rollo “ai, ai, ai, què passarà”, i en els d’humor, busco distensió, somriures i fins i tot algun riure.
És important anar-los combinant!! Si faig aparèixer a l’Usumgal (el llargardaix dolent) durant cinc capítols seguits, el pobre lector s’acabarà fotent un tiro… i si només faig aparèixer l’Ishtar (la humana bona i pallassa), més que un llibre semblaria un capítol de Bobobo.
Bueno, ja he fotut massa rollo per un sol post. En el proper us parlaré de l’estructura del llibre. I ara vaig a escriure, que la Nirgal (ojo spoiler) m’espera a la ciutat secreta de Kizuru.