Mes: setembre de 2008

Demà comença l’Octubre!! Això vol dir XIV SALO DEL MANGA! QUINES GANES QUE TINC QUE ARRIBI!! És el Saló Friki per antonomàsia! Ostres, ostres… ens esperen quatre dies intensos, intensos!

Els deuvosguardencs no heu perdut ni un moment, i ja hi ha un parell de temes al fòrum sobre aquest gran esdeveniment. D’una banda, l’Èric ha obert el tema Saló del Manga 2008, on es proposa portar un element distintiu, com una samarreta, una cinta, o un algo. D’altra banda, l’eLda (felicitats pels 2 anys!) ha obert el tema Llista de qui anirà al Salo del Manga 2008, on tothom diu quin dia hi anirà, per preparar una quedada!

En tot cas, el que segur que hi anirà, és en Harry amb la seva setena i penúltima entrega… HARRY POTRA I LES RELIQUIES DELS PEBROTS! De fet, en aquests precisos moments hi estic treballant, i la veritat és que us he de dir que està quedant molt cuco! I que apart de les anades d’olla completes i totals (no us ho podeu ni imaginar), tornarem a comptar amb la col·laboració del Pelut, el Quim Bou i el nostre inigualable Jan, que com sempre també farà la portada!

Torno de Menorca, i el primer que em trobo és un paquet que no m’esperava… ni més ni menys que els primers exemplars de la primera edició de EL PIRATA BO. Sí, sí… es tracta d’un nou llibre que he escrit, que sortirà a mitjans d’octubre. Al igual que EL REI PANXAGROSSA, es tracta d’un conte curt (61 pàgines) per a nens a partir de 8 anys, i l’edita EDICIONS DEL PIRATA, que s’ho han currat molt, i fins i tot han fet punts de llibre!

Però atenció que aquest conte es doblement especial, ja que si bé jo l’he escrit, en Jan l’ha il·lustrat!! A la web oficial (encara en construcció) podeu veure alguns esbossos, i les biografies dels dos. A veure si el dia de la presentació oficial (ja avisarem del dia) podrem anar els dos, per firmar milers d’exemplars!

O sigui que si teniu germans petits als que els agradi llegir, els pirates, o les dues coses, ja sabeu que regalar-los!! La petita gran història d’Èric, el Pirata Bo!! Aviso:La segona part ja està escrita!

Què hi ha més nostrat que passar la Diada Nacional de Catalunya al Tibidabo? Eh, eh? Pos això és el que vam fer ahir. Per cert, no vaig poder insultar a la Noe perquè no sé com és, tot i la subjectiva descripció de la Mokete, però bé, en tot cas, m’ho vaig passar la mar de bé.

Tot i que la veritat és que he començat a descobrir que em faig vell, eh? Perquè va ser la primera vegada que em vaig marejar al Diavolo!! Mare meva de Déu, no m’havia passat en la vida… aix! I és que els anys no perdonen, cagu’n Déu! Per cert… vosaltres què vau fer, per la Diada?? Vau anar a portar flors a l’estàtua del Rafael Casanova? Vau passar-vos tot el dia jugant a la Wii? No vau sortir de casa perquè teniu nòvi@ i els pares eren fora? Vau anar a cremar contenidors? Comenteu la vostra DIADA AL FÒRUM!!

Ah, per cert… al Facebook s’ha creat tant un grup de KADINGIR com un del DÉU VOS GUARD! Sou ben lliures d’apuntar-vos!.

Seguint aquest ordre tant anacrònic i estrambòtic dels últims posts, avui parlaré de l’importantíssim paper dels lectors de suport.

Avui, la Cè i jo hem anat a buscar els manuscrits de K3 (La Reina de Kigal). Són aquests llibres blancs que podeu veure a la foto d’aquí sota (oi que cucos?). Es tracta d’una primera edició de la història (versió 1.0).

Bé, doncs aquesta “mini-edició” de 10 exemplars blancs, anirà a les mans dels lectors de suport. La funció d’aquests és llegir-los i buscar possibles errors, ja siguin ortogràfics, tipogràfics, de sintaxi o el més difícil de tot… d’argument. Aquests són els més difícils de trobar, ja que si bé els altres els pot detectar qualsevol corrector, els d’argument només els poden trobar els lectors i fans de la saga. D’aquí que tots els lectors de suport són fans.

Una de les idees bàsiques a la saga de Kadingir, és que no hi hagi un únic personatge que s’emporti tot el protagonisme, sinó que aquest quedi repartit el màxim d’equitativament entre tots. Fer entendre que tots tenen una història darrere, i que no són només per “omplir”.

Evidentment que sempre n’hi ha algun (en el cas dels dos primers llibres, la Ishtar), en el qual es basa la història, però no és ni molt menys la única protagonista. Per a fer un símil, podríem comparar-ho amb PERDIDOS. Hi ha algun protagonista? No… tot depèn del capítol, del moment, i fins i tot de la temporada. Però podríem dir que en Jack és una mica el pal de paller.

Així doncs, sempre m’ha agradat treballar amb personatges forts, entranyables, i carismàtics. Que tots tinguin un cert protagonisme, i que cada lector es pugui identificar en el que més li agradi. A més, mai se sap quan un d’ells protagonitzarà un dels propers llibres… com passa a “La Reina de Kigal”. He, he, he…

I un cop tinc els personatges creats, els distribueixo en petits equips que donin joc entre ells. Per exemple, en Nakki i la Ishtar (seriós amb pallassa), en Golik i en Galam (malpensat i àcid amb el savi despistat), en Zuk i la Ullah (fred i calenta). Així la interacció entre ells al llarg del capítol guanya molt. Sempre hi ha casos excepcionals, com per exemple quan la acció passa a la Sala del Tron de Zapp, on gairebé sempre hi ha dolents.

Bé, fins aquí el “Making off…” del dia!! Ja us seguiré explicant els entrecijos Kadingirians, amb algun que altre spoiler més endavant! Fins aleshores… LIBIR KADINGIR!

Escriure a quatre mans és un procés força peculiar, i estic ben segur que cada autor (o més ben dit, cada parella d’autors) ho fa de la seva forma, però la Cè i jo ho fem en una metodologia trifàsica… anem a veure!

1. Per començar, fem el gran brainstorming, durant el qual resumim els 40 capítols. Aquest procés el fem junts, acompanyats de cafè i croissants. Això és una tarda de feina.

2. A continuació, jo em poso a escriure pel meu compte. Seguint la pauta prèviament elaborada, escric un, dos o fins i tot tres capítols, en funció de la inspiració i temps que tinc, i ho envio a la Cè per mail. Ella ho llegeix, retoca i afegeix tot el que considera oportú, i me’l torna a enviar. La norma essencial és que només pot modificar l’arxiu el l’ha rebut. Així evitem problemes de versions! Evidentment, a mesura que s’avança l’argument es pot anar modificant lleugerament de la pauta inicial, això sol passar… cap problema. Aquesta etapa pot durar d’un més a un any (o més!) en funció del ritme i l’allargada del llibre.

3. Finalment hi ha el dia “L”. L de lectura. Aquest és el dia que quedem sobre les 5 del matí, acompanyats novament de cafè i croissants, i llegim tot el llibre en veu alta. Bé, de fet llegeix la Cè, perquè jo l’escolto, llegint-lo en silenci a l’ordinador. Quan sentim algo que no queda bé, ho modifiquem al moment, i seguim avançant. Normalment acabem a altes hores de la nit, i si estem a temps, anem a veure una sessió golfa al cine. Això és un dia de feina. I va ser precisament ahir! O sigui que Kadingir3… ja està acabat!!

Faig una petita parada en aquesta serie de posts sobre KADINGIR, per fer menció a la gran novetat de la que tothom parla des d’aquesta matinada. Google finalment, llença un navegador web! L’invent es diu Google Chrome, i es veu que serà la polla.

Segons el blog oficial de Google, surt avui mateix (en fase Beta), i podeu trobar un còmic de Scott McCloud que us explica com funciona. I si voleu imatges de veritat, els de TechCrunch les tenen!

La veritat és que pinta molt bé, i aquest sistema de pestanyes especials sembla molt pràctic… en tot cas, és OpenSource, i si ho fa Google, sempre és una certa garantia de qualitat… en fi, s’haurà de baixar i provar!! Llavors podrem parlar amb propietat!

40 capítols. No sabem ben bé perquè, però la a la Cè i a mi ens sembla la mida justa. Tots els llibres de KADINGIR tenen (i tindran) 40 capítols.

Podríem dir que aproximadament els 10 primers son força “situacionals”. Presentem a la majoria de personatges i allò que estan fent en el moment en el que se situa l’acció del llibre. Del capítol 20 al 30 hi ha el nucli del llibre, on s’alternen les diferents trames i històries paral·leles. Finalment, del 30 al 40 es comencen a tancar alguns assumptes i hi ha el gran final.

El primer que fem amb la Cè, és un resum del llibre. Això vol dir un paràgraf (com a màxim) per capítol, així doncs, en dos o tres pàgines el tenim tot resumit. Cada paràgraf és d’un color diferent en funció del protagonista (o protagonistes) d’aquest. Gràcies a aquest codi de colors, podem veure si hi ha algun personatge que surt massa, massa poc, o massa seguit. Tal i com us vaig comentar al post anterior, també vigilem que s’alternin capítols d’acció, descobriment, intriga i humor.

I amb aquest resum a les mans, comença l’escriptura a quatre mans! Però això ja us ho explicaré al següent post! :) Fins aleshores!!