Una de les idees bàsiques a la saga de Kadingir, és que no hi hagi un únic personatge que s’emporti tot el protagonisme, sinó que aquest quedi repartit el màxim d’equitativament entre tots. Fer entendre que tots tenen una història darrere, i que no són només per “omplir”.
Evidentment que sempre n’hi ha algun (en el cas dels dos primers llibres, la Ishtar), en el qual es basa la història, però no és ni molt menys la única protagonista. Per a fer un símil, podríem comparar-ho amb PERDIDOS. Hi ha algun protagonista? No… tot depèn del capítol, del moment, i fins i tot de la temporada. Però podríem dir que en Jack és una mica el pal de paller.
Així doncs, sempre m’ha agradat treballar amb personatges forts, entranyables, i carismàtics. Que tots tinguin un cert protagonisme, i que cada lector es pugui identificar en el que més li agradi. A més, mai se sap quan un d’ells protagonitzarà un dels propers llibres… com passa a “La Reina de Kigal”. He, he, he…
I un cop tinc els personatges creats, els distribueixo en petits equips que donin joc entre ells. Per exemple, en Nakki i la Ishtar (seriós amb pallassa), en Golik i en Galam (malpensat i àcid amb el savi despistat), en Zuk i la Ullah (fred i calenta). Així la interacció entre ells al llarg del capítol guanya molt. Sempre hi ha casos excepcionals, com per exemple quan la acció passa a la Sala del Tron de Zapp, on gairebé sempre hi ha dolents.
Bé, fins aquí el “Making off…” del dia!! Ja us seguiré explicant els entrecijos Kadingirians, amb algun que altre spoiler més endavant! Fins aleshores… LIBIR KADINGIR!