Avui al “curset de negociació”, altrament dit “cursillo de negociación” (que em sona millor perqué és com li dic sempre, estigui parlant en l’idioma que estigui parlant), just quan estàvem treballant les necessitats que té cadascuna de les parts a l’hora de negociar… Ens ha explicat un conte que m’ha encantat. Es diu “el gondolero”.
A Venècia, al costat d’un canal, treballava el nostre gondolero. Aquell matí, estava assegut a terra, en un racó del carrer on tocava el sol de ple. Tenia els ulls tancats, i un ampli somriure a la boca. La temperatura era ideal.
Un empresari català, que havia anat a Venècia a celebrar el seu viatge de noces, el va veure allà assegut, molt aprop del canal, i molt aprop també d’una gòndola buida. L’empresari i la seva recent dona, es van acostar al nostre gondolero, i aquest, va obrir els ulls sorprés, i els va saludar amablement.
– Hola bon dia!!!
– Molt bon dia! Que la porta vosté aquesta gòndola?
– Si, i tant! Els agradaría pujar a fer un passeig?
Van pujar, i un cop a sobre, l’empresari recorda lo complicat que és trobar un gondolero lliure a Venècia, i de sobte, se li acut un gran suggeriment per fer al nostre gondolero.
– Escolti, vosté hauria de posar-se al vell mig del passeig en comptes de seure en un racó del carrer.
– I perquè hauria de fer això?
– Perquè d’aquesta manera, estaría més a la vista de tothom, i tindría molta més feina.
– I perquè vull tenir més feina?
– Home doncs per guanyar més diners i poder viure millor.
– I perquè viuria millor?
– Perquè podria comprar-se moltes gòndoles, i contractar a gent que treballés per vosté, de manera que vosté no hauria de treballar i podría estar a la piscina que hi hauría al jardí de la seva nova casa, estirat, prenent el sol.
– Prendre el sol m’encanta! De fet, es el que ja estava fent just abans de que vostés vinguessin :)