5:45h. Sona l’alarma. Yujuuuuuuuuuuuuu!! Marxeeeeeeeeeem!!! Quanta son i quanta felicitat. Una barreja extranya que nomé s’experimenta abans d’un viatge. Quan ets més petit, potser també abans d’una excursió o unes colonies.
6:00h. Surto de la dutxa i desperto a la Elsi.
6:15h. Surt la Elsi de la dutxa i ens acabem de fer les maletes.
6:30h. Sortim per la porta de casa. La Elsi gira cap a l’esquerra amb la intenció d’anar cap a la parada de taxis, i jo giro cap a la dreta amb la intenció d’anar cap a la boca del metro. Discutim mentre ens dirigim a la parada de taxis. Quan arribem fins on está el taxista, discutim més (ell ens mira sense sortir del taxi), i decidim, contra la voluntat de la Elsi, que agafem el metro.
6:45h. Ara em començo a sentir una mica culpable, i no paro de mirar el rellotge per veure quina hora es. Anem en silenci. Jo crec que arribem bé, el bus surt a les 7:15h.
7:00h. Perfecte! Ja estem a l’estació del nord! Anem a “informació” perque ens indiquin desde quina plataforma surt el bus. Em demana el bitllet, i quan l’estic treient i posant a sobre del taulell… Me’n adono de que per algún motiu que desconec, hi apareix la paraula “sants”. La noia del punt d’informació agafa el telèfon. Truca, i abans de penjar, que es quan jo he pogut activar l’antena, diu “vale vale, gracias”. Que passaaa???
7:02h. “Este bus acaba de salir, salía a las 7:00h desde la estación del norte, y a las 7.15h de Sants, si correis, tal vez llegais.”. Merda!!! No li donem ni les gràcies a la pobre dona, perque ara tenim algo molt més important a fer… Un taxiiiiiiiiiiiiii!!! “¿¡¿¡Donde hay un taxi?!?!”. Li pregunto a un segurata, o poli, o no se que era, però portava un gos. “Pues… en la calle!”. Osti es veritat, que encra estem dintre de les plataformes. Cooooooooooorre!!! Aqui!!! Aquest mateix!! Obrim la porta, i l’home amb una pachorra que te cagas, es gira (però no es gira només amb el cap, no… amb tot el tronc, com si tingués tortículis), ens mira amb els seus ulls petits, junts i protegits amb unes ulleres, i ens diu: “Tenéis que coger el primer taxi de todos, hay que seguir un orden”. Osti doncs mira, no et diré que me’n alegro perque tinc pressa… Però vale, anem al primer a veure si tenim sort, i en comptes d’orxata té una mica de sang!
7:06h. Arribem al primer de la fila. És un noi jove, forçut, i tatuat. “Vamos a sants, tenemos que llegar a las 7.15h!”. Ens mira, i diu… “Lo intentaremos…”. No sona gaire convincent, però no tenim més opcions. Ho provem. Semafors, cotxes, més semafors… Quins nervis. Ara si que anem callades. Ja ho deia ella que haviem d’agafar un taxi… Em sembla que ja he perdut la veu i el vot per tot el cap de setmana! Però com es que no ens haviem adonat de que posava Sants als bitllets? Ademés els haviem imprés totes dues, per duplicat… Tant se val, hem d’arribar. Em sento com els concursants de Pekin Express, amb la diferencia que nosaltres no guanyarem diners, com a molt, els perdrem si hem de comprar un bitllet nou.
7:15h. Ja estem arribant! El taxi encara no ha parat, pero jo ja m’he tret el cinturó i tinc la porta una mica oberta. Quan para, surto pitant. La Elsi paga, i també surt pitant. Encara está aquí! Em sembla que es aquest. “Este bus va a bilbao?”. “Uy, por qué poco os ha ido, ya nos íbamos!!!”. Estem salvades, contentes, i cansades. Comença el viatge.